Una bona calorada, amb un final ple de tempestes, a les portes de l’estiu

Una bona calorada, amb un final ple de tempestes, a les portes de l’estiu

Un episodi de calor contundent ha tocat Catalunya a meitat de juny, a les portes de l’estiu. A la pràctica, no ha estat una onada de calor, considerant que els valors assolits no s’han enfilat a límits extrems, però, no obstant això, la calorada l’ha percebuda tota la població, i a més a més, ha tingut una cloenda amb un festival de llamps i trons.

Pròpiament, l’episodi de plena canícula ens ha afectat entre el diumenge 13 i el dimarts 15, malgrat que és interessant apuntar que en les jornades prèvies la temperatura ja va ser força superior a la que correspondria per les dates, amb la descarregada de xàfecs i tempestes de tarda, en aquest grup de dies de tanta calor, al Pirineu i Prepirineu.

En aquest sentit, les màximes catalanes es van produir el dilluns 14 a la tarda, amb 39ºC tant a Alcarràs com a Seròs, al Segrià. Per tant, no es va arribar als 40ºC, encara que es van fregar. Per això, és preferible no parlar d’onada de calor. A banda d’aquests 39ºC remarcables, aquella jornada Lleida va pujar als 38ºC. I una cosa a destacar: aquest reguitzell de valors tan alts va ser fruit de l’entrada d’aires africans, com succeeix gairebé sempre, amb el permís del vent de ponent, quan la temperatura es dispara.

D’altra banda, el diumenge 13 la màxima catalana va ser de 38ºC a Cabanes, a l’Alt Empordà, i al seu torn, el dimarts 15, Lleida i Alcarràs van ser, amb 38ºC, les temperatures a tenir més en compte.

Exposat això, és convenient notificar una dada, igualment tèrmica, rellevant. I és que el dilluns 14 la mínima del centre de Barcelona va ser de 26ºC, tractant-se, en conseqüència, d’una nit anomenada tòrrida, però prematura, fins al punt que, tan aviat en el calendari, en una primera quinzena de juny, podria ser la nit barcelonina més càlida de la història de la ciutat.

Un altre detall que cal corroborar és que, a mitjans de juny, tenim un precedent, a Catalunya, de temperatures en general més elevades, com va ser el cas de l’any 2003. Allò sí que va ser una onada de calor, i va donar el tret de sortida a l’estiu més calorós en mil anys.

També, i com sol passar en les cloendes de la gran majoria de calorades catalanes, la d’aquesta meitat de juny de 2021 ha acabat amb una situació de precipitacions intenses, i fins i tot, en alguns casos vigoroses.

No Comments

Post a Comment