Un primer de maig amb una nevada interessant al Pirineu

Un primer de maig amb una nevada interessant al Pirineu

A les portes d’una pujada notòria de la temperatura –redacto i publico aquest text el dilluns dia 3- que ens portarà a la primera situació de calor de la temporada, ha caigut una nevada interessant al nostre rutilant Pirineu català, centrada sobretot en el dissabte 1 de maig.

A la pràctica, la nevada de l’1 de maig ha estat un dels trets més destacats i distintius de la successió de jornades inestables que hem tingut entre finals d’abril i just començar el maig, període que ha dut unes precipitacions molt oportunes en un moment en què ja es palesava un cert dèficit d’aigua, ni que fos de manera superficial.

Parant atenció a la nevada esmentada, que va tenir continuïtat, encara que en menor mesura, la tarda de l’endemà diumenge, és convenient apuntar que, segons les dades ofertes per les estacions meteorològiques d’alta muntanya del Servei Meteorològic de Catalunya, els gruixos de neu nova es van enfilar més enllà dels 20 cm al Pallars Sobirà, amb el cas sobresortint de Salòria, a 2.451 metres d’altitud, assolint els 23 cm. Ara bé, malgrat que la nevada, el primer de maig, va ser general durant la matinada i el matí a tot el nostre Pirineu, els gruixos van ser inferiors a la resta de comarques, per bé que sovint superant-se els 10 cm. A més a més, la cota de neu es va situar, com a mitjana, als 1.600 metres d’altitud.

S’ha considerar que aquesta nevada relativament tardana s’ha produït en un instant en què el mantell nival escassejava en moltes zones d’alta muntanya, en especial del sector oriental, on l’element blanc era testimonial. I d’altra banda, la nevada la va generar una depressió, malgrat que poc profunda, ubicada a Catalunya mateix, que per la seva part posterior incidia vent del nord una mica fred.

Afirmat tot això, ens podem fer una pregunta. És la següent: la nevada d’obertura del present mes de maig, tenint en compte les dates, és anòmala? Puc constatar que la resposta és negativa. I és que, en aquest ordre de coses, a meitat de primavera no són, encara, estranyes les precipitacions de neu al Pirineu. Sí que ho són força més, en qualsevol cas, fora de la serralada, com va ser l’exemple gairebé extrem del començament de maig de 1991, quan la neu va arribar, fins i tot, als 500 metres d’altitud en una comarca d’Osona sempre preciosa.

No Comments

Post a Comment

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escorts
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort