Un any de la depressió “Gloria”: un esdeveniment per recordar

Un any de la depressió “Gloria”: un esdeveniment per recordar

La situació meteorològica més destacada i sobresortint de l’any 2020 va ser, d’una manera inqüestionable, la depressió “Gloria”, un esdeveniment meteorològic excepcional que va atacar Catalunya entre el 19 i el 23 de gener amb una violència desfermada.

És un fet ben clar que la depressió “Gloria”, que va tenir una incidència mediàtica probablement mai vista abans, és recordada per tots i assenyalada, amb una justificació irrebatible, com un episodi únic.

Per tot plegat, doncs, a causa de l’enormitat que vam poder-li comprovar, he cregut d’allò més interessant rememorar-la amb aquesta entrada al bloc de la Meteoteca de Catalunya. Perquè, a la pràctica, aquells que seguim amb atenció la meteorologia sempre tindrem “Gloria” al capdamunt dels altars.

L’origen de “Gloria” el vam trobar en una pertorbació atlàntica procedent de l’interior de l’oceà i que el dissabte 18 de gener va penetrar, pel Cantàbric, a la península Ibèrica, mentre que l’endemà dia 19 entrava al Mediterrani pel País Valencià, a la vegada que s’enfortia ràpidament.

“Gloria” va dur a Catalunya una varietat de fenòmens adversos. En primer lloc, les quantitats de precipitació recollides van ser gegantines, amb un màxim de 516 mm a Liurona, a l’Alt Empordà. Però a part d’aquest registre extrem, el Montseny i els seus voltants van superar el llindar dels 400 mm, així com la Garrotxa. Per tant, les precipitacions més impressionants van donar-se al quadrant nord-est de l’espai català.

Al seu torn, el temporal de mar va ser descomunal, castigant i destruint una bona part de la façana costanera, en especial el delta de l’Ebre i el Maresme. De fet, les destrosses van ser exagerades, que es van entendre tant per l’altura de l’onatge com per la seva persistència. I tot i que a primera línia de mar les onades no van assolir els deu metres, és cert que, fora de la protecció de la costa, van fregar els 14 metres, en concret davant del cap de Begur. A més a més, les ventades de gregal i llevant van ser huracanades, amb cops superiors als 100 i 120 km/h, i van provocar nombrosos desperfectes. I també va nevar, sobretot al Ripollès, amb gruixos de més d’un metre. 

Més enllà dels elements estrictament meteorològics, els mitjans de comunicació es van fer molt ressò de les ferotges riuades del Ter i la Tordera, dels quantiosos danys en infraestructures viàries i ferroviàries i de la pèrdua irreparable de vides humanes. I és que, en suma, “Gloria” va ser una depressió, un temporal en definitiva, d’un abast i una intensitat gairebé sense precedents, que va deixar-nos del tot bocabadats.

No Comments

Post a Comment