Un 22 i 23 de juliol assolint i superant els 40 graus

Un 22 i 23 de juliol assolint i superant els 40 graus

A les portes de l’estiu, és a dir, a meitat de juny, vam tenir la primera calorada de la temporada. Així, en aquella situació es va arribar als 39ºC al Segrià. Però avançat el mes de juliol, o sigui, al pic de l’estiu, hem viscut una segona calorada, encara més intensa, i amb la novetat que, per primer cop enguany, s’han assolit i superat els 40ºC.

Per bé que ja veníem de tres jornades consecutives d’una calor força vigorosa, que va tenir el punt àlgid en els 39ºC d’Artés, al Bages, el dia 21 –i 24 hores abans, Lleida pujava als 38-, ha estat, a la pràctica i en sentit estricte, el dijous 22 i divendres 23 de juliol quan la temperatura s’ha enfilat d’una manera més descarada. I de fet, aquestes dues jornades tan caniculars, van ser seguides per un afluixament progressiu de la calor, sense repetir-se, per tant, els 40ºC.

Prèviament a aquest pic de calor tan pronunciat, hi havia, a voltant de Catalunya, un pantà baromètric, això és, manca d’anticicló i depressió, estar, des del punt de vista de la pressió atmosfèrica en superfície, en terra de ningú.

Malgrat aquest panorama inicial, el 22 i 23 sí que els aires africans ens dominaven de ple, on una baixa tèrmica formada al sud de la península Ibèrica ens enviava un alè de vent libi i tunisià.

El màxim de calor es va produir el divendres 23, amb 40,6ºC a Anglès, a la Selva, que arrodonint, són 41ºC. Però a més a més, hi va haver diversos valors de 40ºC, com van ser els casos de Girona, Figueres i Banyoles. I alguns 39, amb els exemples de Lleida, Artés i Gurb, a Osona.

El dijous 22, en canvi, no es va sobrepassar els llindar dels 40. En canvi, aquest registre va ser una realitat a Gurb, que va guanyar per una dècima de grau a Lleida, registrant-se a la capital de Ponent els 39,8ºC.

A part, pròpiament, del repàs numèric de l’episodi, és important i de suma importància anotar un detall que voldria remarcar. I és que els valors de 40ºC cada vegada són més freqüents a Catalunya, en un context de temperatura a l’alça a causa de l’escalfament global. Dècades enrere, era un registre rar, gairebé anòmal. Ara, ens hi estem familiaritzant.

No Comments

Post a Comment