Quins han estat, a Catalunya, els fenòmens meteorològics més destacats del 2017?

Quins han estat, a Catalunya, els fenòmens meteorològics més destacats del 2017?

És el moment de fer el balanç meteorològic de l’any. Exposat això, cal constatar que la situació que ha regnat de manera més general i persistent al nostre territori ha estat i és la sequera, que colpeja greument nombroses comarques. Malgrat aquesta realitat, és cert que el Pirineu occidental se n’ha lliurat, però és l’excepció. Així, la manca de precipitacions apreciables en un espai amplíssim de la geografia catalana és, amb tota seguretat, la tònica meteorològica més comuna i rellevant de l’any que tanquem, detall ben notable que ha portat, en aquests darrers dies del 2017, a situar al 45% les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes, una dada encara no alarmant però sí d’inici de preocupació.

Ara bé, a banda de la sequera gairebé generalitzada, és convenient que cerquem l’episodi més sonat i mediàtic que hem tingut. En aquest sentit, les mirades han de convergir forçosament en el 21 i 22 de gener, quan la costa catalana va patir un dels temporals marítims més grandiosos dels últims temps, castigant particularment la Costa Brava i la costa central. Justament, la causa va ser una potent gregalada o ventada del nord-est impulsada per una activa depressió ubicada al sud de Mallorca.

Concretant, cal apuntar que per bé que l’onada més immensa es va mesurar mar endins davant del cap de Begur, amb gairebé onze metres d’alçària, sí que va ser sorprenent la dada donada per la boia instal·lada a tocar del port de Barcelona, amb onades que van ser superiors, tot i que per poc, als vuit metres. Francament, un registre d’aquesta magnitud a la costa central és molt poc habitual. Lligat a aquesta certesa, val a dir que, en diversos trams de primera línia de mar, les destrosses van ser molt considerables.

Sequera i onades gegants a part, en el resum de l’any convé no oblidar altres situacions considerables. Per exemple, el juny va ser molt calorós, només superat pel del 2003, el més canicular de la història. Precisament, una forta calorada sahariana va abatre’s damunt nostre durant dues setmanes. Tot i això, la temperatura més elevada de l’any es va produir a primers d’agost –constrastant amb els -21,6ºC de Das del gener- amb 41,7ºC a Vinebre, tots dos valors mesurats en estacions del Servei Meteorològic de Catalunya. A més a més, també en referència a l’estiu, en aquest període van faltar les típiques tempestes de tarda a les contrades de muntanya, una mostra clarivident més a afegir que la sequera ha estat, doncs, la gran protagonista del 2017.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari