Qui sóc

He de dir que l’interès pel temps em va venir als vuit anys. De fet, en les primeres colònies d’estiu a les quals vaig assistir com a alumne de l’escola on estudiava, unes colònies que es feien a Planoles, al Ripollès, em vaig començar a quedar bocabadat amb aquells núvols enormes, és a dir, amb aquelles torres, encluses i negrors i en els xàfecs i els trons que abocaven durant les tardes. L’afició pel temps, als vuit anys, ja era clara. L’any següent, els monitors ja m’anomenaven “nuvolet”, i em preguntaven, sovint, com veia la previsió.

Vaig estudiar Geografia a la Universitat de Barcelona, on em vaig llicenciar. A continuació, vaig fer el primer curs de doctorat i el treball d’investigació del segon any, la tesina, que, precisament, es va centrar en l’estudi de les tempestes que reguen, durant els estius, el Pirineu i el Prepirineu català. Hi vaig analitzar, doncs, el màxim pluviomètric estival de les comarques de muntanya.

Estudis a banda, he publicat nou llibres i nombrosos articles. En els llibres, de fet, hi he tractat tant la meteorologia com la geografia, centrant-me, sobretot, en Catalunya. Un dels llibres, a més, el “Descobrint la meteorologia”, es va fer un lloc en molts mitjans de comunicació. I, a la pràctica, he publicat geografia perquè, també, i ja des de ben menut, em delectava amb les nostres muntanyes i els nostres paisatges. I és que la geografia, però sobretot la meteorologia, sempre han estat uns pilars fonamentals en la meva vida.

És evident que la meteoteca de Catalunya és un fruit directe de la fascinació per molts dels fenòmens atmosfèrics de què podem gaudir. Les grans tramuntanes, les onades de fred i de calor, els torbs de l’alta muntanya, les tempestes estivals de tarda al Pirineu, els temporals de mar, els aiguats de setembre i octubre o les nevades a la costa, per posar exemples destacats, no tan sols representen la meteorologia adversa sinó que, a més a més, episosi rere episodi, els intento seguir al detall. Molts cops des de Badalona mateix, però en moltes altres ocasions desplaçant-me a la recerca del fenomen. I és que gaudir amb un entusiasme continuat de la meteorologia és, ras i curt, una forma de vida, una manera plaent i altament satisfactòria d’estar vinculat a una de les coses que més m’agraden.