Primavera plujosa

Primavera plujosa

Els darrers dies de maig i aquest principi de juny han estat i estan sent dominats per l’activitat tempestuosa en nombroses comarques, una circumstància meteorològica que és força habitual en aquestes dates de les acaballes de la primavera. Així és: algunes de les tempestes que estan descarregant damunt l’espai català són intenses, vigoroses i repetitives.

Just abans de l’entrada de la primavera astronòmica, tot i que en climatologia es considera que comença l’1 de març, una depressió mediterrània amb vent de llevant va provocar precipitacions molt quantioses a les Terres de l’Ebre i al Pirineu occidental. Ara bé, pròpiament, la primavera es va estrenar amb nou episodi de pluges considerables, detalls que van col·laborar decididament a un març humit.

La situació més rellevant, des del punt de vista de la pluviometria, de l’abril va afectar de ple Barcelona i la seva rodalia, els dies previs a Sant Jordi. En aquest ordre de coses, a banda de les notables avingudes de diversos rius integrats a les contrades barcelonines i gironines, es van superar els 200 mm en aquest tram específic de la costa central.

Per exemple, el centre de Barcelona va mesurar 215 mm en tot l’episodi, mentre que l’Observatori Fabra va assolir els 213 mm, permetent que el d’enguany hagi estat l’abril més plujós de la seva sèrie més que centenària. De fet, una depressió amb llevant i un embossament d’aire fred en altura van els responsables de les pluges tan abundants, de ploure hores i hores, dies i dies, però sense fer-ho de manera torrencial. A part, durant l’abril va ploure de valent en molts altres indrets repartits per la geografia catalana, malgrat que van destacar, segons va divulgar el Servei Meteorològic de Catalunya, els 261 mm de total mensual al centre de Barcelona.

Al seu torn, el maig va ser humit a una gran part del territori, llevat d’amplis sectors de la façana litoral. Ara bé, el més sobresortint del cinquè mes de l’any van ser les temperatures anormalment altes, de manera que en alguns observatoris de gran renom, com el Fabra o el de l’Ebre, van tenir el maig més càlid de la seva història. Però no han estat, en aquest context, els únics.

I bé, com us comentava d’inici, i a la pràctica és ben perceptible en aquesta arrencada de juny, les tempestes semblen no tenir aturador. Per tant, els paisatges verds, l’aigua regalimant i els embassaments de les conques internes gairebé a vessar, ens han de dur a concloure que, des de la perspectiva estrictament pluviomètrica, vivim una època òptima.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari