Per què a l’estiu la gran majoria de tempestes es produeixen durant la tarda?

Per què a l’estiu la gran majoria de tempestes es produeixen durant la tarda?

És ben probable que molts seguidors de la riquíssima i apassionant meteorologia catalana s’hagin adonat –de fet, us hagueu adonat- que, en una major part dels casos, les tempestes, almenys en el decurs dels mesos d’estiu, se solen produir durant la tarda, i que aquesta circumstància es manifesta d’una manera molt més clara i evident a les comarques de l’interior i el Pirineu.

Certament, l’estiu és l’estació tempestuosa per excel·lència a Catalunya, en una bona mesura a causa de l’impacte que tenen les tamborinades a les contrades de muntanya. Però realment, per què és en el decurs de la tarda quan acostumen a descarregar en força comarques?.

En aquest sentit, està del tot comprovat que la formació d’una tempesta, que sempre la provoca el famós cumulonimbus, el veritable rei dels núvols, és molt més factible quan hi ha una temperatura elevada en superfície. Justament, doncs, la temperatura s’enfila sobretot al centre del dia i en les primeres hores de la tarda, moments clau de gènesi de molts cumulonimbus. A més, el sol aclaparador i quasi vertical de l’estiu comporta, a causa de l’escalfament del terra, ascensos d’aire notables des de la superfície cap a capes molt més altes, i els grans núvols requereixen, per gestar-se, d’aquests ascensos d’aire.

Un altre factor determinant és la presència d’aire fred a les capes mitjanes de la troposfera, que afavoreix, encara més, gràcies al contrast tèrmic entre arran de terra i altura, una facilitat superior perquè hi hagi cumulonimbus. I cal, però, un darrer detall gens menyspreable: que hi hagi prou humitat en altura.

Malgrat els diversos factors ara anotats, és clar que és la calor –i convé remarcar-ho- en superfície la circumstància que col·labora més decididament a què hi hagi tempestes sobretot durant la tarda, i aquesta –que la major part dels cumulonimbus estivals aboquin xàfecs i llamps i trons en l’esmentada franja horària- és una particularitat considerable i bastant coneguda d’una Catalunya que és, a escala global, un territori mitjà en relació el nombre de tempestes anuals, però especialment destacat en el marc geogràfic de la península Ibèrica.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari