L’onada de calor ha estat colossal

L’onada de calor ha estat colossal

El dimarts 25 de juny al matí, vaig advertir, des de la secció Previsions de la Meteoteca de Catalunya, que se’ns llançava al damunt una onada de calor que ja definia i pronosticava que seria colossal. Doncs bé, és l’hora de fer-ne un resum, i certament la calorada ha estat gegantina, extraordinària i fins i tot històrica.

Pròpiament, l’episodi va durar cinc dies, del dimecres 26 al diumenge 30, i amb unes puntes màximes el divendres 28 i dissabte 29, sent, a Catalunya, una de les tres onades de calor més potents i colossals de la història. D’un mes de juny, segur. I en conjunt, es pot afirmar que ha superat per molt poc la del 5 al 7 de juliol de 2015, i que ha estat com a mínim com la del 6 al 8 de juliol de 1982.

En sintonia amb això, cal remarcar les vegades que faci falta que Catalunya ha registrat les temperatures més elevades de la seva història meteorològica. Així, els 43,8ºC mesurats el dissabte 29 de juny a Alcarràs, a la comarca del Segrià, és el valor més alt, segons divulga el Servei Meteorològic de Catalunya. Ara bé, a parer de l’Agència Estatal de Meteorologia, la jornada anterior, o sigui, el divendres 28, Girona va assolir els 43,9ºC, sent, òbviament, el rècord de la ciutat. I aquell mateix dia, l’estació automàtica d’Artés, al Bages, va registrar 43,6ºC. Però és que, a més a més, el dissabte 29 Lleida també va batre el seu rècord històric; 43,4ºC segons l’Agència i 43,1ºC a parer del Meteocat.

Mesclant extensió territorial i valors tèrmics, la jornada de calor més exagerada va ser el divendres 28, seguida de l’endemà, quan la gran canícula es va situar sobretot a les terres de Ponent. En canvi, el divendres, la immensa calorada va afectar força més contrades, amb un mínim de 40ºC que van tocar de ple amplíssimes àrees de l’interior i moltes del prelitoral. Per exemple, convé no oblidar els 43,5ºC de Castellbisbal, al Vallès Occidental, i Vinebre, a la Ribera d’Ebre, que va ser escenari d’un dels incendis forestals més ferotges de les darreres dècades. I per apuntar un parell de rècords més, situem la mirada en la mínima de 31,2ºC de l’Observatori Fabra de la nit del 28 al 29, valor mai mesurat abans, i els 28,5ºC de màxima de Núria, a frec dels 2.000 metres d’altitud, del dia 28.

Per tant, l’onada de calor ha abocat tota una col·lecció de rècords històrics. Però, més enllà d’aquest detall tan significatiu, quin ha estat el motiu d’aquestes temperatures extremes? L’atac d’una vigorosa massa d’aire molt càlid procedent del Sàhara. I per cloure: de manera inqüestionable, l’onada de calor serà recordada.  

No hi ha comentaris

Escriu un comentari