L’onada de calor de finals de juny: l’episodi estrella de l’estiu

L’onada de calor de finals de juny: l’episodi estrella de l’estiu

A l’hora de valorar el temps que ha fet durant un estiu qualsevol, es considera el període comprès entre l’1 de juny i el 31 d’agost. Per tant, és el moment de resumir què ens ha deparat l’estiu del 2019. En conseqüència, quin ha estat l’episodi més remarcable? Doncs l’onada de calor colossal de finals de juny.

Entre els dies 26 i 30 de juny, Catalunya va viure una onada de calor molt potent. Sense anar més lluny, es van registrar nombrosos rècords històrics. En aquest sentit, és interessant tornar a apuntar els 43,8ºC del dissabte 29 a Alcarràs, al Segrià, que és la temperatura més alta mai mesurada a Catalunya. A més, cal rememorar, també, els rècords absoluts de les ciutats de Girona i Lleida, amb 43,4ºC i 43,1ºC, respectivament. I no hem d’oblidar els 43,6ºC d’Artés i els 43,5ºC de Vinebre i Castellbisbal.

Més enllà d’aquest episodi tan extrem, vam patir una segona onada de calor, entre el 22 i 25 de juliol, però no tan exagerada. La màxima a destacar va ser els 41,0ºC de Lleida. I és convenient notificar el pic de calor del 9 d’agost, quan Vinebre, al Baix Ebre, va arribar als 42,6ºC.

De fet, aquesta successió de calorades tan vigoroses ha col·laborat de ple que l’estiu del 2019 hagi estat més càlid del que tocaria. I no hem d’obviar que, individualitzats, tant el juny, el juliol com l’agost van ser més càlids del normal, tot i que fins a Sant Joan la calor va ser moderada.

Pel que fa a la precipitació, hi va haver una tempesta severa que, per la seva violència, va ser mediàtica. Es tracta de l’esclafit que va assolar el Garraf, i en concret Vilanova i la Geltrú, la matinada del 12 d’agost. Les destrosses van ser quantioses.

El conjunt de l’estiu, però, ha estat sec, més del que indiquen les mitjanes climàtiques, i tempestes puntuals i fortes a banda, la pluja s’ha fet pregar bastant. Per exemple, al Pirineu hi ha faltat una part considerable de l’activitat tempestuosa habitual.

I per cloure: durant la gran calor de la darreria de juny, van ser moltes les persones que van patir per la possibilitat de trobar-nos davant d’un estiu com el de l’any 2003. No va ser així, tot i que és veritat que han estat una dotzena els dies que la temperatura ha assolit o superat els 40ºC.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari