Les reserves d’aigua en diversos embassaments catalans freguen o arriben al 100%

Les reserves d’aigua en diversos embassaments catalans freguen o arriben al 100%

La primera meitat del present 2018 està sent incontestablement plujosa. De fet, la darrera primavera n’ha estat un exemple clar i meridià. Així, les precipitacions han regat d’una manera generosa una gran majoria de comarques, amb l’excepció de les terres del sud. I encara més: en algunes zones del Pirineu lleidatà s’ha superat el llindar, en el trimestre que va de març a maig, dels 600 mm, un valor excepcional. Tot plegat, ha ajudat prou bé que la sequera que patíem, que era cada vegada més seriosa, faci unes setmanes que hagi acabat, llevat de les contrades més meridionals.

És indubtable, en conseqüència, que el règim de pluges i nevades tan abundoses que ens ha afectat enguany, ha tingut un efecte contundent en els embassaments. Sense anar més lluny, recordem que al gener els de les conques internes van arribar a situar-se al 44% de la seva capacitat. Doncs bé, actualment es troben al 91%. En aquest sentit, i en relació els embassaments més grans de les conques internes, en sobresurt el cas de la Llosa del Cavall, al Solsonès, que està al 100%. El segueixen la Baells, al 98%; Sant Ponç, al 96%; Susqueda, al 95%, i Sau, al 91%. A l’altre extrem, però, i ja sent molt més modest en capacitat, Siurana tan sols es troba al 31%.

D’altra banda, hem de pensar que la davallada en les reserves va ser imparable en la segona meitat del 2017. I és que fa tot just un any se situaven al 84%. Aquesta circumstància ensenya la rapidesa amb què pot baixar el nivell dels pantans en períodes de sequera aguda.

A més a més, els embassaments de la conca de l’Ebre també viuen una situació magnífica. Gegants com Canelles, Rialb i Talarn s’acosten al 100%. I per aquests, el desglaç segueix a tot ritme.

Malgrat aquestes dades tan optimistes, que allunyen la falta d’aigua una bona temporada, cal palesar que és al juny quan els nostres embassaments solen disposar de més aigua emmagatzemada. Però per damunt d’això, estem d’enhorabona. Ara bé: una nova sequera és inevitable, tot i que amb unes reserves hídriques en tan bon estat la podrem afrontar, almenys d’inici, en millors garanties.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari