Les pluges del març han esmorteït la sequera

Les pluges del març han esmorteït la sequera

Estem d’enhorabona. Aquest març ha plogut d’una manera abundant, general i extraordinàriament oportuna. I aquest conjunt de precipitacions, a la pràctica, ha arribat després d’un hivern 2021-2022, o sigui, el període comprès entre l’1 de desembre i el 28 de febrer, anormalment sec a gairebé tot l’espai català, quan aproximadament la meitat del territori va recollir menys de 10 mm, exemplificant magníficament una intensificació del dèficit pluviomètric del 2021.

Aquest mes de març la persistència de l’anticicló ha estat una realitat entre el centre i el nord d’Europa, afavorint que les depressions atlàntiques circulessin molt al sud i penetressin a la península Ibèrica, i després, a la Mediterrània. En aquest sentit, les entrades de vents humits de l’est i nord-est han estat habituals. I és així com s’entén el cúmul d’episodis de pluges i nevades que ens han tocat.

Per bé que el març va començar amb precipitacions no massa quantioses, el divendres 11 al vespre va irrompre, des de l’oest, un front actiu que va formar les hores següents una depressió enfront la costa catalana. I la regada va ser total i abundant a les 42 comarques, gairebé celestial, amb una nevada considerable al Pirineu, i amb registres superiors als 100 mm en algunes comarques del nord-est, sobretot a l’Alt Empordà.

Les jornades posteriors a aquest episodi contundent i tan esperat i necessitat va tornar a ploure, en especial a les Terres de l’Ebre. Fins que va arribar el cap de setmana del 19 i 20. Va ser aleshores, de fet, quan les pluges van ressorgir, de nou, amb força, i puntualment sumant-se més de 100 mm a  l’Alt i el Baix Empordà, amb noves nevades a muntanya. I fou una altra situació de llevant la responsable. L’endemà, van caure quasi 100 mm al massís dels Ports. I al seu torn, les últimes jornades de mes va ploure en nombroses comarques.

El més rellevant de tot plegat és que, gràcies a un març humit o molt humit, en funció de la contrada, hem aconseguit esmorteir la greu sequera que acumulàvem. Per exemple, els rius han emergit, alguns amb crescudes un pèl serioses incloses, les rieres han reixit, l’aigua sovint ja ha regalimat, els boscos i els camps han begut, i els embassaments han ressuscitat una mica. I és que com apuntava al principi del text, estem d’enhorabona. Tot i això, seguim amb sequera, però com a mínim ja no és tan intensa.

No Comments

Post a Comment