L’agost, el mes tempestuós per excel·lència

L’agost, el mes tempestuós per excel·lència

Partint de la base que l’estiu és l’estació amb un nombre més elevat de fenòmens tempestuosos en l’àmbit català, és l’hora d’anotar que, dins d’aquest període, és l’agost el mes tempestuós per excel·lència. En quatre paraules ajustades a la realitat: l’agost és el mes amb més tempestes de tot l’any.

És probable que aquesta afirmació tan clara i categòrica no sigui una sorpresa per a moltes persones. De fet, en aquest sentit, és sabuda l’opinió de tanta gent que diu que a partir del 15 d’agost arriben les tempestes. I a la pràctica és així, tot i que aquesta circumstància no exclou que en la primera quinzena ja n’hi pugui haver força.

Malgrat aquesta premisa general, i com correspon a la variabilitat pròpia de la nostra meteorologia, el nombre, l’abast territorial i la intensitat dels fenòmens tempestuosos d’agost bascula d’un any a un altre. Ara bé, ben sovint, l’agost és el mes tempestuós per antonomàsia.

Cercant unes causes específiques, cal enfocar les mirades en les temperatures altes habituals del mes combinades amb la irrupció, cada vegada més freqüent i notable a mesura que passen les setmanes, d’entradetes o entrades d’aire fred en altura. En aquest context, coneixem prou bé que l’aire fred de les capes mitjanes de la troposfera contrastant amb la calidesa de la superfície és capaç de generar cumulonimbus a dojo.

Un detall que exemplica magníficament l’activitat tempestuosa de l’agost és que, en els sectors on plou més en aquest mes, que és al Ripollès, les mitjanes climàtiques de precipitació assoleixen o superen lleugerament els 140 mm, una dada ben generosa. Al Pirineu, per tant, les tamborinades majoritàriament de tarda solen ser repetitives.

Finalment, és interessant apuntar que algunes de les tempestes, en particular les de la segona quinzena, poden ser intenses i violentes, amb pedregades,ventades i fins i tot rierades, podent colpejar el litoral amb ràbia. I encara més: algunes d’elles, en les hores nocturnes, ajudades per l’escalfor de les aigües mediterrànies, se situen davant la costa tot provocant uns espectacles visuals realment poderosos.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari