La primavera, època de constants i acusats alts i baixos en la temperatura

La primavera, època de constants i acusats alts i baixos en la temperatura

Normalment, l’opinió pública acostuma a veure la primavera com l’època del “bon temps”. Aquesta estació, de fet, s’associa a sol i bonança. De tota manera, el període comprès entre el març, l’abril i el maig és especialment traidor, tant que se solen alternar reculades a l’hivern amb episodis diversos en què ja fa calor. La primavera, doncs, acull constants i accentuats augments i descensos de la temperatura, i aquest és un detall recurrent de la nostra   meteorologia i que, en conseqüència, no ens ha de sorprendre.

La raó fonamental d’aquesta disparitat i variabilitat tèrmica és que, entre el març i el maig, es produeix una veritable lluita de masses d’aire, i aquesta situació és especialment rellevant en una latitud mitjana com la que ocupa Catalunya. Per un cantó, tenim les masses d’aire fred hivernals que, en la seva retirada cap al nord, encara ens poden atacar d’una manera intermitent. D’altra banda, les masses d’aire càlid situades sobre el continent africà intenten abraçar-nos. Aleshores, en funció de si guanya l’una o l’altra, els termòmetres registren uns valors ben contrastats.

A la pràctica, la present primavera mostra exemples, en aquesta direcció, d’allò més significatius. Així, mentre que el 9 i 10 de març es va assolir la fita dels 30ºC –una temperatura poc habitual tan d’hora en el calendari- a les comarques del Baix Ebre i la Ribera d’Ebre, quinze dies més tard, o sigui, el 25, va nevar a cotes de fins a 200 metres a les contrades de Ponent, de la Catalunya central i del prelitoral central i meridional, tot i que va quallar a partir dels 300 o 400 metres.

Pel que fa a l’abril, i després d’una Setmana Santa anormalment càlida i seca, una de les més esplèndides, des del punt de vista atmosfèric, per a l’oci i el lleure que es recorden, el dia 24 la temperatura va fregar els 30ºC al pla de Lleida. No obstant això, tan sols al cap de tres jornades, el 27, Catalunya va rebre, de nou, l’hivern. Així, les nevades van escampar-se per tot el Pirineu –fins i tot a les valls-, per la Serralada Prelitoral i zones elevades de l’interior. Es va veure nevar fins a la cota 600.

De tot plegat n’hem de treure una conclusió. I és que per bé que la primavera, a mesura que transcorren les setmanes i els mesos, anota una temperatura mitjana creixent, això no exclou pas que poguem tenir algunes notables batzegades hivernals, com, sense anar més lluny, la d’avui dijous 27 d’abril.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari