Els grans episodis de 2019: la calorada de juny i les inundacions d’octubre

Els grans episodis de 2019: la calorada de juny i les inundacions d’octubre

Considerant la diversitat de situacions meteorològiques que hem tingut aquest 2019, és l’hora, ara que l’estem tancant, de fer-nos una pregunta interessant. I doncs, quin ha estat el gran episodi de l’any?.

Segons el meu criteri, em decanto per no sobresortir-ne un de sol. Així, poso a la mateixa alçada l’onada de calor colossal de juny i les greus inundacions d’octubre. De fet, seria injust destacar-ne un més que l’altre, atès la importància de tots dos episodis. El primer, d’un cantó, per tant, ens va dur una pila de rècords de temperatura alta, i el segon, al seu torn, va provocar, entre morts i desapareguts, set víctimes.

L’onada de calor de finals de juny, que va persistir cinc dies, o sigui, del dimecres 26 al diumenge 30, va ser gegantina, mai vista abans en un mes de juny a causa de la seva intensitat extrema. Fins i tot, va superar per molt poc la del 5 al 7 de juliol de 2015 i la del 6 al 8 de juliol de 1982.

En sintonia amb això, Catalunya va registrar les temperatures més elevades de la seva història meteorològica. Així, els 43,8ºC mesurats el dissabte 29 de juny a Alcarràs, a la comarca del Segrià, és el valor més alt, segons va divulgar el Servei Meteorològic de Catalunya. Ara bé, a parer de l’Agència Estatal de Meteorologia, la jornada anterior, o sigui, el divendres 28, Girona va assolir els 43,9ºC, sent, òbviament, el rècord de la ciutat. I aquell mateix dia, l’estació automàtica d’Artés, al Bages, va registrar 43,6ºC. Però és que, a més a més, el dissabte 29 Lleida també va batre el seu rècord històric; 43,4ºC segons l’Agència i 43,1ºC a parer del Meteocat. I mesclant extensió territorial i valors tèrmics, la jornada de calor més exagerada va ser el divendres 28, seguida de l’endemà, quan la gran canícula es va situar en particular a les terres de Ponent.

D’altra banda, el 22 i 23 d’octubre els aiguats van tornar a provocar estralls a Catalunya, recordant, atès que van coincidir les zones més assolades, les desgràcies de les pluges impressionants del 10 d’octubre de 1994. I és que, sobretot, la riuada del Francolí, les serioses afectacions associades i les vides que l’aigua es va emportar van tornar a ser catastròfiques.

L’àrea geogràfica que va registrar els aiguats més violents van ser el Baix Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i les Garrigues. En aquest sentit, Prades, al Baix Camp, va sumar 292,6 mm de precipitació, recollint-ne el gran gruix entre la tarda i el vespre del dimecres 22, quan entre les set i les deu hi van caure uns 250 mm, tota una barbaritat. Però altres registres altament remarcables van ser els 254 mm de la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues; 208 mm a Montbrió del Camp, al Baix Camp, i 206 a Torroella de Fluvià, a l’Alt Empordà.  

I per cloure: per fortuna, aquest final de 2019 i l’inici de 2020 són i seran molt més tranquils, sense ensurts meteorològics i amb el típic anticicló d’hivern ocupant l’espai català.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari