El Pirineu català, ple de neu de punta a punta

El Pirineu català, ple de neu de punta a punta

Una de les manifestacions més rellevants de la nostra meteorologia en aquest final de tardor ha estat, de manera clara, decisiva i inqüestionable, la successió d’episodis de nevades, en alguns casos realment quantioses, al Pirineu.

D’una banda, podem estar d’enhorabona perquè els gruixos importants acumulats són, del cert, una font valuosa de reserves d’aigua que aniran a parar als embassaments. I d’un altre cantó, hem d’estar ben contents perquè la presència de neu a les muntanyes pirinenques té, per regla general, unes conseqüències econòmiques a les comarques afavorides ben notòries i satisfactòries. D’aquesta manera, les estacions d’esquí ja van poder obrir fa unes setmanes.

És interessant anotar que les nevades generoses dels presents novembre i desembre, allargades fins al dissabte 11, són gairebé insòlites en un moment del calendari relativament prematur, donat que, ni de bon tros, és la realitat més habitual al nostre bellíssim Pirineu. I és que, afirmat això, no han estat poques les darreries de tardor amb un mantell nival migrat dins i fora de les estacions d’esquí. A més, és una evidència que l’escalfament indiscutible que ja pateix Catalunya, i amb ella, la serralada, és una circumstància que fa menys probable uns inicis de temporada amb prou neu.

En relació el novembre, la nevada més intensa i general es va produir el dia 24, quan una depressió situada davant de la costa catalana va impulsar constants nuvolades generadores de precipitacions sòlides. Així, aquella jornada els gruixos van superar lleument el mig metre en diversos indrets. Ara bé, les nevades de desembre, fins al dia 11 com apuntava, encara han estat més considerables.

En aquest ordre de coses, la segona setmana de mes, i en menor mesura la primera, ha vingut caracteritzada per una entrada de vents del nord-oest, eixuts a gran part de Catalunya però humits al Pirineu, no tant al Prepirineu, aquí amb unes precipitacions sòlides menys notables. I considerant, doncs, que el flux de vent ha estat atlàntic és fàcilment palesable que el fort de la nevada s’ha produït a la seva cara nord i zones pròximes, o sigui, a la Vall d’Aran i nord del Pallars, malgrat que ha nevat arreu.

De fet, la nevada de la segona setmana de desembre, que haurà anat seguida d’un anticicló portador de sol i calma, ha deixat gruixos molt significatius, sobretot en l’àrea occidental esmentada. En aquest ordre de coses, les acumulacions de neu a l’alta muntanya de la Vall d’Aran i de la part septentrional del Pallars Sobirà, tancat l’episodi, sumen més de dos metres, mentre que a la banda oriental de manera local supera el metre. En definitiva: una gran nevada, que d’aquesta manera la podem qualificar, poc corrent al mes de desembre, que, afegida als gruixos que ja hi havia, han afavorit un Pirineu català carregat de neu de punta a punta.

No Comments

Post a Comment