El nostre Pirineu continua ple de neu a mitjans de maig

El nostre Pirineu continua ple de neu a mitjans de maig

La temporada de neu al Pirineu català ha estat magnífica, gairebé excepcional i amb tot un seguit de nevades abundoses que l’han engalanat d’una manera total i visualment enlluernadora.

Afirmada aquesta realitat, fàcilment comprovable per a tantes persones que en el decurs dels darrers mesos ens hem dirigit a l’àmbit català de la serralada, sigui per esquiar, per fer muntanyisme, per passejar i relaxar-se o per gaudir i fotografiar i filmar la constel·lació de paisatges aclamats del nostre Pirineu rutilant, és innegable, en conseqüència, que les estacions d’esquí, amb les repercussions econòmiques engrescadores per a les comarques de muntanya, han estat d’enhorabona.

Unes vegades depressions atlàntiques, en altres ocasions baixes mediterrànies o altres cops al pas de fronts, la successió d’episodis que han deixat massivament blanc el Pirineu català ha estat constant. Però no tan sols ens hem de felicitar pel benefici econòmic ara esmentat en aquestes contrades afectades, sinó, igualment, hem de tenir ben en compte que el reguitzell de nevades ha fet augmentar significativament les reserves d’aigua en nombrosos embassaments, col·laborant decididament a esmorteir amb cara i ulls la greu sequera que patíem.

Les darreres dècades, la temporada hivernal amb més temporals de neu i que va deixar fins i tot gruixos insòlits de vuit metres va ser la 1995-1996. La 2017-2018 no ha tingut una magnitud tan extraordinària, però s’han acumulat, tot i això, gruixos de tres i quatre metres en algunes àrees del Pirineu lleidatà.

De fet, considerant que a l’alt Pirineu occidental l’hivern és humit, a  diferència de l’oriental, on és l’estació seca, és, per tant, l’extrem nord-oest de l’espai català el que sol anotar les nevades més quantioses i veu fondre força més tard el preciós mantell blanc. I és que, en aquest sentit, i malgrat no voler oblidar que el Pirineu gironí i el Prepirineu barceloní tenen, aquests dies presents de mitjans de maig, molta més neu de la que hi és habitual, el més destacat és que a l’alta muntanya de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà encara hi ha acumulacions de dos metres. Dit això, caldrà prudència, en aquells muntanyencs menys experimentats, en les sortides a la zones elevades a finals de primavera i principis d’estiu, quan de ben segur quedaran un munt incomptable de congestes gegantines.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari