El juliol, un mes pluviomètricament contrastat, sorprenent i paradoxal a Catalunya

El juliol, un mes pluviomètricament contrastat, sorprenent i paradoxal a Catalunya

                      El mapa pluviomètric de Catalunya del mes de juliol és, certament, únic i sorprenent. Malgrat que hi ha una creença gairebé general que el juliol és el mes més eixut de l’any, aquesta apreciació bé mereix uns matisos prou rellevants. I és que, per bé que és molt sec a una bona part de l’espai català, també és veritat que en força àrees del Pirineu i Prepirineu oriental esdevé, contemplant les mitjanes, particularment humit i emplujat.

       Aquesta afirmació ens porta a dir que, des del punt de vista de la precipitació, el juliol no tan sols és molt constrastat en funció de la comarca, sinó que, fruit d’aquesta circumstància, el podem definir de paradoxal. Així, mentre que en àmplíssimes zones meridionals i de Ponent la precipitació mitjana no assoleix els 20 mm (o litres), i fins i tot trobem valors inferiors als 10 mm, es dóna un focus humit molt marcat al Ripollès.

En aquest sentit, cal notificar que en una gran part d’aquesta comarca, la precipitació mitjana supera els 100 mm, però, enmig d’aquesta zona tan plujosa, trobem mitjanes que sobrepassen els 130 mm a la capçalera del riu Ter, és a dir, al municipi de Setcases, el més plujós, al juliol, del territori català.

Exposades aquestes dades, és l’hora d’afirmar obertament que, mentre un munt de contrades pateix un dèficit hídric molt notable, o sigui, una secada aguda, el Pirineu oriental rep l’embat generós de les tempestes de tarda. No n’hem de tenir cap dubte: la dinàmica tempestuosa és la causant que en les terres de muntanya esmentades l’aigua regalimi gairebé per tots cantons.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari