Barcelona i la seva àrea metropolitana, afectades per una greu sequera

Barcelona i la seva àrea metropolitana, afectades per una greu sequera

Diversos territoris catalans es troben afectats per la sequera. I entre aquests, mentre que les Terres de l’Ebre i nombrosos àmbits del Pirineu i Prepirineu no s’hi ensuma pas la manca de precipitacions, en destaca d’una manera robusta i evident gran part del litoral i prelitoral central. És a dir: Barcelona i la seva àrea metropolitana, on el dèficit d’aigua, i en conseqüència la sequera, és greu.

A la pràctica, hem arribat a aquesta situació perquè l’últim any ha tingut, en aquest sector de l’espai català, és clar, poca pluja. I en aquest sentit, aquesta realitat queda molt ben palesada en la precipitació recollida durant l’any pluviomètric –també anomenat any hidrològic- 2020/2021, o sigui, el període comprès entre l’1 de setembre de 2020 i el 31 d’agost de 2021.

Precisant una mica més, l’àrea més eixuta en l’actualitat, en relació les mitjanes climàtiques, és el Barcelonès, en especial la seva banda nord-est, bona part del Vallès Oriental, incloent un tros del Montseny, el sud-oest del Baix Llobregat i el nord-est del Garraf, sectors que en començar la tardor, segons va divulgar el Servei Meteorològic de Catalunya, vivien una sequera excepcional.

Així, per posar tres exemples d’allò més significatius, l’organisme oficial va remarcar que el més que centenari Observatori Fabra de Barcelona ha tingut l’any pluviomètric més eixut de la seva història, amb 338 mm; que Badalona es va quedar en uns ridículs 275 mm i que, sobretot, el Masnou en uns patètics 250 mm. I de fet, aquest és el llindar a partir del qual, per dessota, una terra qualsevol del planeta es considera desèrtica.

Ara bé, el 4 d’octubre un episodi tempestuós va regar amb ganes el litoral i prelitoral central, abocant registres de 40 a 80 mm, i per tant, esmorteint lleugerament l’impacte d’una manca d’aigua insòlita.

A més a més, hi ha un detall que cal comentar. I és que valorant que les contrades de Ponent són, per excel.lència, les més eixutes, estranya encara més que la costa central hagués entrat en sequera excepcional. I una altra cosa a esmentar: veníem d’un any hidrològic 2019/2020 francament humit. Conclusió: hem passat, en la zona catalana més poblada, d’un excés d’aigua a un dèficit extraordinari, un cas més de la variabilitat pluviomètrica habitual a Catalunya, sent, aquest, un dels trets més ressaltables del nostre clima mediterrani.

No Comments

Post a Comment