ELS MAPES DEL TEMPS I LES IMATGES DEL METEOSAT, EINES VALUOSES PER A LA PREVISIÓ METEOROLÒGICA
L’objectiu d’aquest apartat és oferir un ajut a l’hora de conèixer l’evolució de les condicions atmosfèriques. I ho fem mitjançant una eina de gran valor: els mapes del temps. A més, en ocasions, les imatges que envia el satèl·lit meteorològic Meteosat són un bon complement de cara al pronòstic a afegir a aquests mapes. L’apartat, doncs, té unes característiques significativament pràctiques on no tan sols oferim algunes pinzellades teòriques, sinó que, sobretot, se centra en una interpretació que pot ser eficaç en el marc de Catalunya.
ELS MAPES DEL TEMPS DE SUPERFÍCIE O MAPES D’ISÒBARES
Fonamentalment, de mapes del temps, atenent als que assenyalen la situació prevista, n’hi ha de dos grans tipus. En primer lloc, tenim els mapes de superfície o d’isòbares; en segon lloc, hi ha els mapes d’alçada o topografies. No hi ha dubte que els més populars són els primers, els que de manera habitual surten a través de la televisió i la premsa escrita, mentre que els segons són més cars de veure en els mitjans de comunicació. Amb tot, l’aparició d’Internet ha afavorit que tant els uns com els altres siguin perfectament consultables a la xarxa.
En essència, un mapa de superfície o d’isòbares és una representació cartogràfica que conté els camps de pressió a nivell del mar. El conjunt de línies que s’hi veuen són les isòbares, que són aquelles línies, en definitiva, que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica i que donen forma als anticiclons i a les depressions. A la pràctica, el mapa del temps de superfície és l’eina més imprescindible per als meteoròlegs a l’hora d’elaborar el pronòstic, però no l’única.
Cal dir que aquests mapes porten les isòbares, en general, dibuixades cada 4 o 5 milibars, tot i que n’hi ha que ho fan cada dues. Aquest fet s’ha de tenir ben present a l’hora de la seva interpretació. S’ha de comentar, d’altra banda, que els mapes d’isòbares van acompanyats, tot i que tampoc sempre, de fronts, siguin els de caràcter fred, càlid o oclús, dibuixats, respectivament, amb triangles, semicercles o una mescla de tots dos. I un fet important a considerar en el moment de tenir un mapa de superfície davant és la seva fiabilitat. Convé remarcar-ho perquè no és el mateix un mapa previst a 24 hores que per al cap de set dies. Un mapa a 24 hores té una fiabilitat del 85%, o sigui, és molt eficaç, però la fiabilitat davalla a mesura que passen els dies per al qual és previst. De fet, a partir del cinquè dia l’hem d’afagar en pinces.
INTERPRETACIÓ BÀSICA DE MAPES DE SUPERFÍCIE
Situació del nord / Font: Web Wetterzentrale.de
Situació del nord-est / Font: Web Wetterzentrale.de
Entrada d’aire saharià / Font: Web Wetterzentrale.de
En el marc de Catalunya, per a una interpretació correcta dels mapes d’isòbares aconsellem tenir en compte el següent:
ELS MAPES DEL TEMPS D’ALÇADA O TOPOGRAFIES
Embossament d’aire fred en altura damunt la península Ibèrica / Font: Web Wetterzentrale.de
Solc o tàlveg afectant Catalunya / Font: Web Wetterzentrale.de
Centrant-nos, ara, en els mapes d’alçada o topografies hem de dir que també són, com els de superfície, una representació cartogràfica que conté els camps de pressió. En aquest cas, però, no a nivell del mar, sinó a diferents altures de la troposfera. Enlloc d’isòbares, aquestes línies que uneixen indrets amb la mateixa pressió atmosfèrica reben el nom d’isohipses. Per a la previsió del temps, el mapa d’alçada més usat és el de 500 hPa, o el què és el mateix, l’altura a la qual es troba aquest valor de pressió, generalment al voltant dels 5.500 metres. Precisament, la topografia de 500 hPa és la més important perquè serveix d’enllaç entre les capes baixes i les capes altes de la troposfera. A diferència dels mapes de superfície on, com hem apuntat, en la part central dels anticiclons i les depressions se sol inscriure una lletra, en les topografies de 500 hPa rarament se n’hi anota cap. Per tant, per deduir quan es tracta d’anticiclons o depressions a uns 5.500 metres d’altura, només cal veure on es presenten la pressió més alta i la pressió més baixa, respectivament. S’ha de dir que el meteoròleg sap que, en moltes ocasions, el mapa de 500 hPa és imprescindible, juntament amb el de superfície, per a l’elaboració d’una bona previsió. A més, en les topografies d’alçada, que no porten fronts, i com en els mapes d’isòbares, la seva fiabilitat davalla com a més dies vista és la previsió. A banda, cal afegir que, sovint, aquestes topografies porten solapades un mapa previst de temperatures en aquella altura.
INTERPRETACIÓ BÀSICA DE MAPES DE 500 hPa
Vegem, tot seguit, algunes pinzellades que són necessàries de conèixer per a una interpretació bàsica i mínimament fiable a casa nostra dels mapes de 500 hPa:
BREUS APUNTS SOBRE EL MAPA DE 850 hPa
D’altra banda, i fent referència als mapes de 850 hPa, o el que és el mateix, aquelles representacions dels camps de pressió i temperatura a uns 1.500 metres d’altura, s’ha de considerar amb preferència aquesta darrera variable, la temperatura, donat que aquests mapes són molt valuosos per preveure’n pujades o baixades. Dit d’una altra manera: a banda de la consulta del mapa de superfície i del de 500 hPa, no s’ha d’oblidar el de 850 mb, encara que en aquest darrer cas només sigui per conèixer l’evolució futura dels termòmetres.
LA UTILITAT DE LES IMATGES DEL METEOSAT
Pel que fa al Meteosat, és ben sabut que es tracta d’un satèl·lit meteorològic que realitza fotografies d’una part de la coberta terrestre amb l’objectiu de facilitar la previsió del temps. En efecte, les imatges que transmet el Meteosat són de gran interès per a un pronòstic meteorològic més eficaç, tot i que cal advertir que la seva màxima fiabilitat no va més enllà d’unes poques hores vista. Val a dir, a més, que les imatges que ofereix el satel·lit que més ens interessen ara són les anomenades visibles i, sobretot, les infrarrojes. Mentre les primeres ensenyen el que veuria l’ull humà i, per tant, de nit no s’hi veu res, les segones capten la temperatura dels núvols. Aquestes darreres, cal dir-ho, són les que més apareixen a la televisió, la premsa i a Internet.
INTERPRETACIÓ BÀSICA D’IMATGES DEL METEOSAT
Tempestes sobre la península Ibèrica / Font: Web Wetterzentrale.de
Pas de núvols alts i mitjans per Catalunya / Font: Web Wetterzentrale.de
Tempestes en fase de dissipació a la península Ibèrica i la cara nord del Pirineu / Font: Web Wetterzentrale.de
Front fred entrant pel Cantàbric, enviat per la depressió de l’Atlàntic / Font: Web Wetterzentrale.de
Depressió al Mediterrani occidental, amb una extensa tempesta entre la costa catalana i Mallorca / Font: Wetterzentrale.de
Massa d’aire fred del nord, visualitzant-se en els núvols arrodonits, arribant a la península Ibèrica / Font: Wetterzentrale.de
A continuació, vegem algunes pautes bàsiques que cal seguir de cara a una interpretació correcta de les imatges del Meteosat.