INTRODUCCIÓ A LA METEOROLOGIA DE CATALUNYA

Per entendre el comportament de la meteorologia a Catalunya, la ciència que estudia l’atmosfera i els fenòmens que s’hi produeixen, cal situar-la i tenir unes senzilles nocions de la seva geografia.

 

Catalunya es troba, latitudinalment parlant, en les latituds mitjanes de l’Hemisferi Nord, fet que comporta l’arribada de masses d’aire prou distintes les unes amb les altres en relació l’època de l’any i, fins i tot, dins d’un mateix període. Ens trobem dins el món mediterrani, banyats per la Mediterrània, mar generador de sorpreses i fenòmens violents. Finalment, el relleu de les terres catalanes comporta una irregularitat meteorològica i climàtica realment accentuada. Podem dir que es tracta dels tres factors bàsics que regeixen la meteorologia, i la climatologia, a Catalunya.

 

Hem de pensar en la unió dels tres factors. Fruit d’aquesta circumstància, Catalunya és un altre món des del punt de vista meteorològic. De fet, no és exagerat de pensar que, dins el nostre àmbit, es produeixen gairebé tots els fenòmens meteorològics que tenen lloc arreu del món. Per això, Catalunya és rica en fenòmens meteorològics, que ja foren molt ben estudiats per l’eminent doctor Eduard Fontserè, considerat el pare de la meteorologia catalana, en la primera meitat del segle XX, uns estudis realment detallats i acurats malgrat les mancances de l’època.

 

Catalunya, pel que fa al temps, presenta una gran irregularitat. No és gens estrany de passar de res a tot i de tot a res. Som una regió de contrastos a causa de dos dels factors esmentats, és a dir, trobar-nos en una latitud mitjana i per tenir la influència mediterrània. El relleu el què fa és accentuar-los sovint. D’aquesta manera, en un any qualsevol podem patir una greu sequera, mentre al següent les precipitacions poden esdevenir molt abundants. En un interval de temps molt inferior, d’un dia per l’altre, el temps pot ser realment divergent, passant de temperatures molt suaus a una massa d’aire fred molt notable o bé d’una jornada del tot assolellada a precipitacions intenses l’endemà. És la peculiar, complexa i esbojarrada meteorologia catalana.

 

També, en un mateix instant, Catalunya pot veure’s afectada per una multitud de tipus de temps. Pensem en una massa d’aire fred polar en el mes d’abril i veurem el paper transcendental que juga el relleu. Una tarda d’abril amb la situació atmosfèrica citada durà una nevada intensa a la Vall d’Aran i en totes les cotes de la comarca, moderada a intensa a la resta del vessant septentrional del Pirineu i intermitent a la cara sud, en cap cas caient amb intensitat, i amb vent i clarianes. Les comarques ubicades en el triangle comprès entre el Barcelonès, Osona i el Baix Empordà seran afectades per tamborinades de calamarsa. Cap a Ponent, les Terres de l’Ebre i la meitat oest de les comarques centrals, el cel romandrà serè o amb quatre núvols decoratius. Al seu torn, la tramuntana bufarà amb molta força a l’Empordà i a les zones altes del Pirineu, superior als 110-130 km/h, aixecant mar encesa. Mentre, la costa central serà visitada per una tímida marinada que amb prou feines aixecarà mar arrissada, mentre que cap a la Costa Daurada el mestral superarà els 100 km/h. Catalunya, una terra de contrastos.

 

No és exagerat afirmar que ens trobem en una de les àrees de més difícil predicció de tot el món. La dificultat encara augmenta més en el moment d’entrar a la tardor. D’aquesta manera, atès que ens podem trobar amb precipitacions torrencials, ventades huracanades, tornados i mànegues, temporals marítims, nevades molt abundants, onades de calor i de fred, alternant amb dies plàcids i agradables, la complexitat del nostre temps pren un caire gairebé únic a nivell estatal i europeu. Ja ho hem dit, i val la pena remarcar-ho: Catalunya és, meteorològicament parlant, un món a part, un món complex, peculiar i esbojarrat.