ELS NÚVOLS I LA SEVA APLICACIÓ AL PRONÒSTIC A CATALUNYA

LA IMPORTÀNCIA DE L’OBSERVACIÓ DELS NÚVOLS

 

 

L’objectiu d’aquest apartat és oferir una visió pràctica d’un dels elements primordials de la meteorologia: els núvols. En efecte, es pot afirmar que un dels factors més rellevants a tenir en compte de cara a un pronòstic del temps és l’observació, com més acurada millor, dels núvols. En tot cas, aquí no ens entretindrem a explicar la teoria dels núvols; és a dir, per damunt de res volem proporcionar unes bases pràctiques d’observació, o el què és el mateix, el significat meteorològic aplicat en el marc de Catalunya de cadascun dels deu gèneres, juntament amb una breu definició per tal que l’observador els pugui identificar amb més facilitat.

 

 

NÚVOLS DE TIPUS ALT: DEFINICIÓ I OBSERVACIÓ PRÀCTICA

 

Cirrus: Núvol de tipus alt situat entre els 8.000 i els 12.000 metres d’altura, té una estructura fibrosa, a mode de filaments o cabells, és de color blanc i deixa passar el sol a través. De cara al pronòstic cal valorar-ne:

  • L’aparició de cirrus provinents de l’oest al nord-oest, cada vegada més abundants i espessos, és un senyal possible de l’acostament d’un front atlàntic.
  • En canvi, si les formacions de cirrus presenten un caire irregular en el cel i no apareixen en major nombre ni espessor, no cal esperar cap empitjorament.
  • L’arribada de cirrus en formacions clarament creixents venint del nord, o del nord al nord-oest, pot alertar d’un canvi que portaria, sobretot, un descens de la temperatura.
  • La presència de cirrus densos al final d’una tarda d’estiu és símptoma de la desfeta de nuclis de tempesta que han descarregat a una certa distància. Com més avançada sigui la tarda, més difícil serà que els núvols es regenerin.
  • La persistència i l’eixamplament de les esteles de condensació dels avions, que vénen a ser cirrus artificials, indiquen una humitat elevada a les capes altes de la troposfera, que podria portar a un empitjorament; això no obstant, si es desfan amb rapidesa és senyal de sequedat de l’aire i, per tant, de bon temps.

 

nuvols-cirrus

 

 

Cirrocúmul: Situat entre els 6.000 i els 8.000 metres d’altura, és un núvol de tipus alt que constitueix un camp o una agrupació de petits flocs blancs, arrodonits, que permeten el pas dels raigs solars, i disposats de manera força regular. De cara al pronòstic s’ha de valorar:

  • Agrupacions de cirrocúmuls que apareixen en formacions creixents i provinents de l’oest, i mesclats amb nombroses masses de cirrus, indiquen la possible arribada d’un front atlàntic.
  • Capes de cirrocúmuls aïllades i inconnexes, encara que acompanyades de cirrus, difícilment indiquen canvis.
  • La presència de cirrocúmuls en què en la seva part superior hi tenen una petita torreta, tècnicament anomenats castellanus, núvols factibles d’aparèixer en els mesos càlids i procedents del sud-oest o l’oest, és un símptoma d’una degradació de les condicions d’estabilitat.

 

nuvols-cirrocumuls

 

 

Cirroestrat: Núvol de tipus alt i establert entre els 6.000 i 8.000 metres d’altura, forma un vel blanquinós, filamentós en les seves zones perifèriques, que pot ocupar bona part del cel. Sovint produeix el fenomen de l’halo, aquell cercle al voltant del sol o la lluna, i esmorteeix l’acció solar.

  • Els vels o les capes de cirroestrats provinents de l’oest, o de l’oest al nord-oest, en formacions creixents i precedits per molts cirrus, és un indicatiu de l’acostament d’un front atlàntic.
  • En el supòsit que les capes de cirroestrats ni augmentin en nombre ni s’espesseixin, no tindran, probablement, cap significació amb vista al pronòstic.
  • Les últimes restes de les tempestes d’una tarda d’estiu agafen forma de cirroestrats, com en el cas descrit dels cirrus densos, de manera que, en aquestes circumstàncies, no és d’esperar que se’n formin més, de tempestes, si ens trobem al final de la tarda.
  • L’halo, com hem vist, és originat per un cirroestrat, però no ens hem de prendre al peu de la lletra les dites que l’assenyalen com un precursor de la pluja.

 

nuvols-cirroestrats

 

 

NÚVOLS DE TIPUS MITJÀ: DEFINICIÓ I OBSERVACIÓ PRÀCTICA

 

Altocúmul: Núvol de tipus mitjà situat entre els 3.000 i els 6.000 metres, forma un banc o una capa de flocs blancs o grisos, que produeix ombres, encara que l’acció solar pot arribar esmorteïda al sòl.

  • Els bancs d’altocúmuls que, venint de l’oest al nord-oest, van acompanyats d’un ventall de núvols alts, poden ser l’avançada d’una pertorbació atlàntica o bé el pas d’aquesta si es troba del tot desgastada.
  • Els bancs d’altocúmuls que es presentin inconnexos, i que no vagin a més, no solen ser símptoma de cap canvi.
  • Els altocúmuls castellanus, que són aquells que tenen forma de petita torre, són l’evidència d’una certa inestabilitat. Convé romandre atents si ja es presenten de bon matí, especialment als mesos càlids i si vénen de l’oest o el sud-oest.
  • A més, si aquests altocúmuls castellanus sorgeixen després d’uns dies gairebé serens, indicaran la degradació de les condicions d’estabilitat.
  • No són rares les capes d’altocúmuls castellanus ben avançada una tarda d’estiu, que guarneixen les restes de les tamborinades que han descarregat quilòmetres enllà.
  • Els altocúmuls allargassats, o en forma de llentia o plat, tècnicament anomenats lenticularis, constitueixen un avís de vent a l’altura del núvol, però, habitualment, també en la superfície terrestre. Acompanyen situacions de temps sec i clar a causa de la procedència terral del vent.
  • Hi ha dites populars que si observem, al pas d’altocúmuls per davant de la lluna, un cercle lluminós, la corona, cal preveure un empitjorament. Com en l’halo, no ens ho hem de prendre al peu de la lletra.

 

nuvols-altocumuls

 

 

Altoestrat: Núvol de tipus mitjà que es troba entre els 3.000 i els 6.000 metres, forma una capa més aviat grisa i d’aspecte uniforme que tapa de manera parcial o total el cel. Pot deixar entreveure el sol, tot i que en ocasions és opac, però impedeix que els seus raigs arribin, ni tan sols tènuament, al terra.

  • En el cas que detectem un altoestrat d’aspecte més dens cap a l’oest, d’on procedeix, i anteriorment ens han passat per damunt molts núvols alts, és un símptoma bastant probable de l’arribada d’una pertorbació atlàntica.
  • Aquesta situació descrita, molt més corrent en la meitat freda de l’any, també és factible en els mesos càlids i sobretot a partir de mitja tarda, però en aquest cas es tracta de les restes o l’avançada d’una tempesta.
  • En canvi, si els altoestrats no acaben espessint-se, i malgrat que vinguin de l’oest, és fàcil que el canvi de temps sigui poc significatiu.
  • L’espessiment d’un altoestrat pot conduir a un nimboestrat, moment en què s’iniciarà la precipitació, encara que en aquests casos no serà quantiosa.
  • Observant l’arribada d’altoestrats de procedència sud o sud-oest i acompanyats de núvols baixos, s’ha de tenir present la possibilitat d’una situació de mal temps de caràcter mediterrani, bàsicament de llevant.
  • No és impossible que un altoestrat dens, tècnicament anomenat opacus, deixi algun plovisqueig.

 

nuvols-altoestrats

 

 

NÚVOLS DE TIPUS BAIX: DEFINICIÓ I OBSERVACIÓ PRÀCTICA

 

Nimboestrat: Establert entre els 2.000 i els 5.000 metres d’altitud, és el núvol baix típicament productor de precipitació continuada i uniforme. Essent clarament grisós, sol cobrir el cel.

  • Els nimboestrats vinguts de l’oest i que hagin estat precedits per masses nuvoloses cada cop més denses, ens assenyalen que un front atlàntic o una depressió ha començat a arribar. Així, la pluja ens podria acompanyar unes hores.
  • L’arribada de precipitació a causa de nimboestrats que provenen del mar, indica que hem entrat en un episodi de llevant que ens pot regar força.
  • Cal esperar que es mantingui la precipitació en el supòsit que el nimboestrat continuï d’un color gris uniforme.
  • En el cas que els nimboestrats comencin a permetre el pas d’una major claredat i la capa nuvolosa tingui un aspecte menys opressiu, la precipitació és a punt de desgastar-se, fins i tot d’aturar-se.
  • Si detectem un estratocúmul que agafa un to molt més uniforme, és fàcil que s’estigui convertint en un nimboestrat; la precipitació pot ser inevitable.
  • Els nimboestrats, que acompanyen moltes situacions de mal temps, fàcilment cobreixen moltes muntanyes.
  • La precipitació que es desprèn d’un nimboestrat és corrent que, fruit de la humitat de l’aire elevada del moment, generi boires arrapades a la superfície.
  • Un nimboestrat aproximant-se porta associades cortines de precipitació; és important veure la direcció que agafen i valorar si ens trobem en la seva trajectòria. Si és així, el ruixat serà molt probable.
  • En el supòsit que una tempesta d’estiu ens hagi afectat, amb llamps i trons, és molt possible que la pluja es mantingui uns minuts més; en aquestes circumstàncies, el cúmulonimbus s’ha desgastat i s’ha convertit en un nimboestrat, que també perdrà empenta, de manera que l’aturada de la precipitació no tardarà en arribar.

 

nuvols-nimboestrat

 

 

Estrat: Núvol de tipus baix situat en altures compreses entre els 0 i els 2.000 metres i que forma un mantell gris i homogeni, tot i que pot deixar entreveure el sol. En ocasions, se’n desprèn alguna precipitació minsa.

  • En el supòsit que ens trobem en un indret elevat en els mesos de tardor i d’hivern envoltats d’una visibilitat horitzontal molt bona en el nostre nivell i les valls de l’entorn estiguin dins la boira, és una evidència manifesta que el bon temps ha de continuar.
  • Els estrats ubicats a les valls i les planes, en horari matinal, són sinònim d’una estabilitat de l’aire accentuada.
  • Tot i així, si ens trobem a l’estiu i en l’última tarda ha plogut, aquests estrats de les valls són fruit de la humitat elevada de l’aire que, de fet, podria afavorir que a la tarda següent tornés a ploure.
  • L’observació dels vessants de les muntanyes guarnits per estrats, és un indicatiu d’un ambient humit, essent relativament factible que la pluja no tardi gaire hores en caure.
  • La visió d’estrats corrent i de procedència entre el sud i l’est, amb núvols de tipus alt i mitjà més amunt que s’hi entrecreuen, ens assenyalarà la possibilitat d’un empitjorament causat per un focus de mal temps de caràcter mediterrani.
  • Durant les entrades de vent de llevant, estigui plovent o no, és corrent que molts estrats impulsats per aquest vent xoquin contra les serres litorals i prelitorals, un símptoma més de mal temps.
  • No és del tot estrany que, a la costa, una jornada assolellada i tèbia de primavera es converteixi en fantasmagòrica quan, empès per un ventet de l’est, un banc de boira baixa marítima tapi platges, viles i ciutats. Aquest boira, però, no assenyala risc de precipitacions.

 

nuvols-estrat

 

 

Estratocúmul: Núvol de tipus baix situat en altures d’entre 2.000 i 4.000 metres, constitueix una capa blanquinosa o grisosa, en funció del seu gruix, i, esporàdicament, pot comportar una lleugera precipitació.

  • Quan un estratocúmul deriva d’un cúmul que no ha pogut créixer, especialment en el decurs de la tarda, és símptoma d’una certa estabilitat atmosfèrica.
  • Els estratocúmuls poden veure’s molt foscos si no reben l’acció solar; aquest fet pot fer pensar que la pluja és imminent quan, en realitat, el més probable és que no se’n produeixi.
  • La formació d’un estratocúmul tot just per damunt o bé tapant una muntanya és un indici bastant probable de la penetració d’aire humit, factor que adverteix d’un possible canvi de temps.
  • Els estratocúmuls castellanus, que, a priori, ens podrien semblar cúmuls però amb una base més elevada de l’habitual, són un senyal clar d’inestabilitat; és més, algun d’aquests núvols pot convertir-se en un petit cúmulonimbus.
  • En línies generals, es pot saber la direcció del vent i la seva intensitat aproximada tot seguint l’evolució dels estratocúmuls que es passegin per damunt o molt a prop del cim al qual volem dirigir-nos.
  • La mamma en un estratocúmul, o sigui, que en la seva base tingui aparences en forma de bosses o mames, no sol suposar, de moment, un inici immediat de la precipitació.
  • En el cas que els estratocúmuls siguin trencats, hem de comptar amb el risc de ratxes fortes de vent a les zones altes; de la mateixa manera que si observem estratocúmuls arcus, o en forma d’arc, i encara que faci bon temps en tots dos supòsits.
  • Anàlogament als altocúmuls lenticulars, els estratocúmuls en forma de llentia o plat són un senyal de vent fort terral que impedirà un empitjorament del temps en les pròximes hores.
  • Diversos matins d’estiu, els estratocúmuls esdevenen molestos per a molts banyistes. Aquests núvols, en tot cas, només solen ser matinals, i és freqüent que a migdia s’hagin trencat. Ben poques vegades, es mantenen tota la jornada.
  • L’entrada a la costa d’alguns intervals d’estratocúmuls un migdia o tarda d’estiu no és un fet anòmal. És infreqüent que anunciïn canvis, i tan sols, per tant, són un reflex de la humitat de l’aire elevada. La marinada, a més, que és un senyal de bon temps, es qui s’ha encarregat per transportar-los fins al litoral.

 

nuvols-estratocumuls

 

 

NÚVOLS DE DESENVOLUPAMENT VERTICAL: DEFINICIÓ I OBSERVACIÓ PRÀCTICA

 

Cúmul: Núvol de desenvolupament vertical que se situa fins als 6.000 metres i que, tot i que la seva base sol ser bastant plana i enfosquida, la part superior pot tenir un aspecte clar de coliflor. Podria ser la base per a un cúmulonimbus.

  • Un cúmul fractus pot ser, perfectament, la primera etapa de la formació d’un gran cúmul que a l’estiu esdevingui en tempesta.
  • Comptant que els cúmuls es presentin inconnexos i es desfacin amb celeritat, no n’hem d’esperar conseqüències; en canvi, si es fan molt més abundants i creixen s’haurà de valorar el risc de ruixats en les pròximes hores.
  • Serà bastant improbable que la tarda o el dia acabin plujosos en el cas que els cúmuls no sorgeixin fins a les hores centrals de la jornada.
  • L’aparició de cúmuls després de diversos dies sense sorgir és un senyal d’una degradació de les condicions d’estabilitat; contràriament, una evidència de l’acabament d’una tongada de tempestes ve donada quan els cúmuls ja no es poden desenvolupar a diferència de les jornades anteriors.
  • Un dia qualsevol de cúmuls d’evolució, desemboquin o no en tempesta, les formacions de cúmuls probablement ja es presentaran a mig matí.
  • Normalment, abans esclatarà la tamborinada o més probable serà que ho faci com més d’hora s’hagin format les primeres cumulades.
  • Els cúmuls congestus, aquells en forma d’una coliflor gegant, ja poden deixar xàfecs encara que localitzats.
  • En general, cal comptar amb una més gran presència de cúmuls sobre les muntanyes, especialment en els vessants assolellats, que a l’entorn.
  • Una jornada que comporti un desenvolupament de cúmuls, les bases és fàcil que cobreixin en forma de boira els cims de cara a la tarda. Si el temps és més tranquil, probablement no ho facin.
  • És ben corrent observar des de la costa i en el període càlid de l’any, la formació de cumulades cap a l’interior i el Pirineu a partir de migdia. Només esporàdicament, ens canviaria el temps, atès que la precipitació posterior és més molt més fàcil que es restringeixi en zones de muntanya.
  • Sobretot entre el final de l’estiu i la tardor, és probable que, diversos dies, vegem damunt del mar parets de cúmuls, independentment d’altres masses nuvoloses presents. Aquests cúmuls marítims potents indiquen inestabilitat mediterrània acusada i, en conseqüència, risc de pluges intenses.
  • L’existència de cúmuls fractus o trencats en els mesos de tardor, hivern i primavera és un símptoma de vent destacat.

 

nuvols-cumuls

 

 

Cúmulonimbus: Núvol de desenvolupament vertical que pot créixer fins als 12.000 metres d’altura, és el típic núvol productor de tempestes. Presenta grans torres o una forma d’enclusa característica, que poden ser d’un blanc marcat que contrasta amb una base molt fosca.

  • Gairebé tots els cúmulonimbus són fruit del creixement exagerat d’un cúmul.
  • Un cúmul enorme es converteix en un cúmulonimbus quan la seva part superior agafa un aspecte fibrós, menys definit, que perd, en definitiva, aquella forma de col-i-flor gegant.
  • L’observació d’encluses és un avís del risc de tempesta, tot i que poden persistir habitualment encara que el cúmulonimbus es trobi en vies de desaparició; en conseqüència, és d’interès cercar les grans torres que l’alimenten, o sigui, el nucli de la tempesta.
  • És molt important, si ens trobem a l’aire lliure, parar atenció al desplaçament que pren un cúmulonimbus, que, en general, agafen un moviment d’oest a est tot seguint la circulació de vent a les capes altes de la troposfera.
  • L’acostament d’una tempesta o d’una línia de tempestes a banda del migdia o la tarda, amb nuvolositat prèvia cada cop més compacta, sovint és l’avís del pas d’un front.
  • Quan la nuvolositat perd definició i s’apropa un cel uniforme dins d’un mateix complex tempestuós, el xàfec és a punt d’afectar-nos; i com més uniformement gris sigui el cel, més intensa serà la precipitació.
  • Dins d’una àrea tempestuosa, l’aproximació d’un cel molt recargolat que avança ràpidament és un indici molt evident i imminent d’un gir del vent, que serà fort, i d’un descens tèrmic, que ens duran la tempesta en si al damunt.
  • Els cúmulonimbus amb una base elevada, aquells que han derivat d’un estratocúmul castellanus, no presentaran massa activitat.
  • Aquelles formacions arrodonides o en forma de bossa, la mamma tècnicament, de vegades se situen en la base d’un cúmulonimbus tot i que en una zona marginal; per això, malgrat que portin algun que altre llampec, amb prou feines generen precipitació.
  • És freqüent que, diverses tardes de primavera i d’estiu, els cúmulonimbus avancin de nord a sud i, per tant, sorgits al Pirineu, escombrin àrees interiors i, fins i tot, algunes litorals, però en aquest segon cas més marginalment.
  • No obstant això, el més corrent és que els cúmulonimbus es quedin a muntanya, i les seves torres i encluses enormes es divisin des d’una gran part del territori català, i no afectin altres indrets.
  • En el supòsit que detectem que se’ns està formant un cúmulonimbus al damunt, cal estar atents al perill d’una caiguda imminent de llamps.
  • Amb el pas de fronts en els mesos càlids, hem de comptar amb la possibilitat de formació de nombrosos cúmulonimbus que circulin, amb preferència, de sud-oest a nord-est. En aquests circumstàncies, les tempestes poden ser fortes.
  • Els corrents d’aire descendents i la precipitació que porten associats els cúmulonimbus comporten una davallada de la temperatura brusca i significativa.
  • Dos elements relativament corrents de les tempestes estiuenques són la calamarsa i la pedra.

 

nuvols-cumulonimbus