EL TEMPS TÍPIC DE CADA MES

GENER

 

tempstipic-mes-gener

 

En qualsevol moment de l’any no és estranya l’arribada d’un anticicló. De tota manera, el posicionament d’un d’aquests ben a prop o sobre Catalunya és típic al gener. Sovint es tracta d’un dels anticiclons més potents de l’any, en general amb pressions al voltant dels 1030mb. Situada plenament damunt la Península i havent vingut de l’Atlàntic, l’alta pressió és capaç de persistir bastans dies consecutius, fins i tot diverses setmanes o tot el mes sencer en alguns casos puntuals. A causa, doncs, d’unes pressions força elevades, l’anticicló, de manera habitual, impedeix l’entrada de pertorbacions. L’estancament és absolut durant dies i dies, comportant una davallada del nivell del mar, a conseqüència del pes de l’aire motivat per l’alta pressió, un fenomen que porta el nom de minves de gener.

 

Enmig de l’anticicló hivernal, Catalunya es veu afectada per dos temps molt diferenciats. D’un cantó, les planes de l’interior són cobertes, amb facilitat, per una boira espessa i persistent, fins i tot sense esvaïr-se durant diversos dies seguits a les comarques del Segrià, la Noguera, les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Segarra. A la resta de comarques interiors acaba per esvaïr-se, però amb més dificultat a Osona. A més, en el cas que l’anticicló no sigui càlid, la boira esdevé gebradora, amb màximes al voltant dels 0 graus. És en aquests casos quan els paisatges queden, en conseqüència, farcits de gebre. Amb boira persistent, i prou que en són coneixedors a Lleida, s’ha comprovat que baixa l’ànim de moltes persones.

 

Com a contrast, les comarques costaneres i pirinenques són afectades per un sol radiant, que ajuda a dur un ambient de bonança al centre del dia i un cel serè. De tota manera, és a alta muntanya on el temps és més agradable. Aquí hi tenim un cel ras, una visibilitat excepcional, vent en calma i una temperatura realment confortable fruit de la notable inversió tèrmica, una temperatura que pot ser força més elevada que a les planes emboirades. Fins i tot, pot no arribar a glaçar als cims del Pirineu. Al seu torn, la costa és dominada per unes temperatures mínimes fresques i unes màximes tèbies de prop dels 15 graus, tret de la zona litoral més propera a la Depressió de l’Ebre, una visibilitat un pèl reduïda, un cel molt poc ennuvolat o amb diversos núvols baixos i estratificats i pels tímids intents de la marinada per entrar, en ser aquest un mes en què és molt més habitual el terral. De la seva banda, la Depressió Prelitoral és afectada per boires matinals i tardes assolellades i tèbies, de manera que la boira mai hi és persistent.

 

 

FEBRER

 

El febrer sol ser més mogut que el gener pel fet d’anar-se acostant la primavera. Ni de bon tros, és tant habitual de trobar-nos l’anticicló. Les entrades d’aire fred sovintejen més que al mes precedent. Per això, aquí n’exposem una de notable. Tot i que les continentals i les siberianes són més severes, n’al·ludim a una de polar, fàcilment capaç d’aparèixer en aquest mes. Així, l’aire polar arriba a Catalunya gràcies al joc d’un potent anticicló situat a l’Atlàntic i orientat de nord a sud i d’una depressió cap a Alemanya o els Alps.

 

Les masses d’aire polar sempre són fredes, però d’un caire més eixut o més humit en relació la seva regió d’origen. A Catalunya, les característiques higrotèrmiques no són uniformes arreu del territori. És ben cert que arreu es tracta d’una gropada d’aire fred. En canvi, en relació la comarca poden ser seques o humides. La Vall d’Aran, fruit de la seva orientació, rebrà tota la humitat. Mentre, a gran part del territori serà seca.

 

El comportament d’una massa d’aire polar al febrer ens porta a afirmar que les temperatures seran força baixes arreu, tot i que en cap cas es pot parlar d’onada de fred. Temperatures inferiors a les normals de forma general, encara que difícilment acabarà glaçant a una bona part de la costa. A les comarques interiors no tocades pel vent la glaçada hi pot ser moderada o notable. Les cotes altes del Pirineu enregistren valors inferiors als 15 graus sota zero. A més, és corrent que les ventades de tramuntana i mestral acompanyin les masses polars. Dues zones són especialment afectades per la tramuntana. L’una, és l’Empordà, on superaria a l’Alt els 100Km/h. L’altre zona, són les zones altes del Pirineu, bàsicament l’oriental, on podria acostar-se als 150Km/h. El mestral assola les terres meridionals, encara que amb unes velocitats no tant exagerades. Les precipitacions amb seguretat afectaran la Vall d’Aran i zones properes, saltant de vegades a la cara sud del Pirineu. A la comarca aranesa la nevada pot ser abundant i en totes les cotes. Fora del Pirineu, el sol s’imposa de manera clara, amb una visibilitat molt bona. Si en alçada hi ha una bossa freda activa, poden generar-se nuclis tempestuosos, fàcilment amb calamarsa o neu granulada, a les comarques del nord-est no afectades per la tramuntana i durant la tarda.

 

 

MARÇ

 

Atenent el parer de moltes persones, l’arribada del mes de març i, sobretot, el pas de les seves setmanes, és el moment en què arriba el bon temps. En relació a això, són una majoria els qui tenen un concepte equivocat de la primavera. Se sol pensar en dies tranquils i asolellats acompanyats de temperatures càlides. La primavera, de vegades, és una bogeria meteorològica. Així, al març s’inicia un període de tres mesos en què quasi tot és possible. Aquest mes pot presentar augments de temperatura importants, irrupcions d’aire fred que malmeten l’agricultura, ventades huracanades, jornades de precipitacions abundants tant d’aigua com de neu, tempestes i dies calmosos i serens.

 

De fet, qualsevol d’aquestes situacions és ben factible. Ara, ens centrem, com a temps típic del mes, en un increment tèrmic considerable gràcies al vent de ponent, que bufa des de l’oest. Val a dir que és afavorit per un anticicló no forçosament potent establert al nord d’Àfrica, que entra en joc amb les depressions atlàntiques que circulen en latituds més elevades que les nostres. Per tant, l’advecció de l’oest pot mantenir-se uns quants dies seguits.

 

Els vents de ponent, eixuts i càlids després de creuar la Península, bufen amb notable força a la meitat sud de la costa, en zones elevades de l’interior, la Garrotxa i l’Alt Pirineu, esporàdicament assolint els 100Km/h. Tot i això, el què més destaca és la pujada de la temperatura, sobretot a la costa i el Prelitoral, a banda d’una visibilitat molt bona a causa de la baixa humitat de l’aire. Ha de ser a la costa tarragonina on hi hagi les màximes de Catalunya, amb valors que s’aproximin als 25 graus, amb unes mínimes no inferiors als 15, i tan sols faria gaire fred al Pirineu. Estrictament, el ponent és el vent més càlid a la costa, detall que representa un exemple de föhn. A la pràctica, amb ponent, l’estat del cel roman més clar com més cap al sud, amb més masses nuvoloses al nord, fins i tot amb núvols abundants al Pirineu i amb la probabilitat de deixar anar algunes precipitacions a la Vall d’Aran i proximitats, de neu en cotes més aviat altes.

 

 

ABRIL

 

tempstipic-mes-abril

 

Ens atreviríem a dir que el mes d’abril és el més boig de l’any. Malgrat això, de vegades es presenten abrils monòtons. Aquest seria un aspecte força estrany. Semblantment al març, encara que amb una evidència major, l’abril fàcilment pot veure aparèixer situacions contrastades i brusques, amb una alta probablilitat de llevantades, irrupcions d’aire fred, dies de temperatura força superior a la normal, nevades adundoses al Pirineu, i tramuntanades i mestralades imponents, tot alternant amb dies serens i plàcids.

 

Emfatitzant en el supòsit probable d’una llevantada, una de les situacions més interessants que ens visiten, cal apuntar que aquesta es produeix quan una depressió s’ubica al sud del Mar Balear, amb un anticicló establert a Centreeuropa. Com més fonda sigui la baixa, més marcat serà el flux de l’est.

 

Podent-se presentar, evidentment, fora de l’abril, el temporal de llevant és el tipus de temps que rega amb més generositat gairebé tot Catalunya. Tan sols hi ha una comarca que, fruit de la seva orientació atlàntica, no se’n veu massa afavorida, la Vall d’Aran. Les precipitacions assoleixen més significació com més a prop del litoral i el prelitoral, sigui o no a l’abril, pel fet de rebre directament l’embat del llevant.

 

Les llevantades són una combinació de diversos elements. El primer, les precipitacions esmentades. Com hem confirmat, són generals o quasi generals, amb possibles tempestes entremig. En el supòsit que l’episodi es perllongui, les quantitats de precipitació poden arribar als 100 litres, però difícilment descarregant amb una gran intensitat en aquesta època. La nevada és força notable al Pirineu oriental, mai en cotes baixes. Les eixutes terres de ponent es veuen regades. Els embassaments, incrementen el seu nivell. Un segon element, és el vent que bufa amb força, encara que només de manera esporàdica s’acosta als 100 km/h. Com a tercer element, l’alteració marítima és considerable, amb ones de més de tres o quatre metres, cosa que pot ocasionar alguns desperfectes.

 

 

MAIG

 

El maig ja no és tan boig com l’abril. Ho fa possible el fet que el final de la primavera es vagi aproximant. No obstant això, al maig, perfectament pot circular una depressió damunt de Catalunya, que, si és important, podria ser la darrera de la temporada. A més, al maig, la probabilitat d’una gran diversitat de situacions és inferior en relació el mes precedent. En general, els aires subtropicals comencen a afectar-nos, mentre les entrades d’aire fred ja no són habituals. Les ventades i les llevantades no són freqüents, però sí, encara, el pas de fronts.

 

Pensem en una baixa, amb pressions al seu centre al voltant dels 1000mb, vinguda de l’Atlàntic que ha creuat la Península i ens ha arribat. En aquests casos, les precipitacions fàcilment són generals, encara que poques vegades realment intenses. Tot i això, ni de bon tros cal descartar nuclis tempestuosos. Les zones més regades serien les litorals, les prelitorals i les pirinenques. Al seu torn, la nevada, que és lògic que fos l’última d’una certa importància, afectaria cotes, ja, bastant altes. En sentit estricte, els beneficis del pas d’una d’aquestes depressions de maig són significatius a causa de la reserva d’aigua que aporten per afrontar l’estiu i la regada que tenen els boscos.

 

A banda de les precipitacions, el pas de la baixa per damunt o a tocar no propicia vents forts, encara que bufen d’una direcció diferent abans o després del seu pas. Les temperatures són càlides i xafogoses abans de la seva arribada, i força més fresques al darrere. I val a dir que, un cop la baixa ha anat allunyant-se, en aquesta època de l’any és senzill que quedin restes d’inestabilitat; és a dir, amb el sorgiment de tamborinades localment d’una certa intensitat i durant la tarda entre les comarques de Barcelona i Girona.

 

 

JUNY

 

Tradicionalment, el juny comporta la consolidació de la irrupció de masses d’aire subtropical, realitat que condueix a una relativa tranquil·litat atmosfèrica. És cert que és molt plujós al Pirineu, però fora d’aquest les precipitacions davallen força respecte el maig. De fet, al juny, és factible que ens visitin fronts que es desprenen de depressions que caminen per latituds més elevades. A part, les entrades d’aire fred són rares. A conseqüència de tot plegat, en la segona quinzena, tendeix a refermar-se la situació de pantà baromètric. Precisament, cal afirmar que l’anticicló de les Açores ens afecta de manera indirecta, amb pressions a la nostra àrea ni baixes ni altes, el que es coneix, doncs, com a pantà baromètric, estant nosaltres en terra de ningú.

 

Una situació d’aquestes comporta dues Catalunyes diferenciades. De fet, a mitja troposfera la presència d’una mica d’aire fred no és estranya. Aquí hi ha la clau. Hem de pensar en qualsevol dia de les acaballes de mes. L’activitat tempestuosa de tarda és important al Pirineu i el Prepirineu, avançant una estona més tard cap a diverses comarques barcelonines i gironines. Localment, les quantitats de precipitació poden ser notables. Igualment, als Ports hi apareixerà alguna tamborinada. Tot i això, en totes aquestes contrades els matins han de ser clars. Pel seu cantó, l’altra Catalunya és la que no es veu afavorida per tempestes, tot i que aquestes són vistes a la llunyania, fins que les restes de les encluses hi arriben. Aquestes contrades són quasi totes les tarragonines, gran part de les lleidatanes, la meitat occidental de les barcelonines i les gironines costaneres gironines.

 

Mirant d’altres variables, les temperatures són les típiques de l’època arreu, sense valors exgerats a les terres occidentals, però amb les primeres nits xafogoses a la costa, indret refrescat durant el dia per la marinada, localment reforçada.

 

 

JULIOL

 

tempstipic-mes-juliol

 

Globalment, el juliol és el mes més monòton. De tota manera, hi cal un matís prou rellevant. I és que el juliol és força tempestuós al Pirineu, especialment l’oriental. A la resta de la geografia catalana, l’estabilitat sol ser la protagonista. De fet, el pas de pertorbacions és ben estrany, així com l’arribada de masses d’aire fred. La situació ressaltada en el mes anterior és encara més vàlida per al juliol.

 

Hem vist que a finals de juny és típica la presència del pantà baromètric o de l’anticicló amb pressions no molt elevades, que s’estén per gairebé tota la Mediterrània. Doncs bé, és encara molt més típic del juliol. Pensem que aquesta situació és acompanyada per la posició d’una baixa tèrmica al sud-oest de la Península Ibèrica. No és gens rar una mica d’aire fred a mitja troposfera. Aleshores, tornem a trobar dues Catalunyes diferenciades.

 

La primera correspon al Pirineu i el Prepirineu, abarcant també la Garrotxa i el nord d’Osona. Malgrat els matins assolellats, el creixement de núvols convectius és altament probable. En alguns casos, esdevindran cúmulonimbus de tarda, en especial circumscrits al Ripollès . No podem oblidar els Ports, àrea moderadament tempestuosa al juliol, encara que amb un nombre de tronades menor.

 

La segona Catalunya correspon, en general, a les zones no esmentades, on s’inclouen les litorals, gran part de les prelitorals i quasi totes les interiors. Gaudiran de dies clars fins que les restes de les encluses cobreixin parcialment el cel al final de la tarda, sense precipitacions. Les temperatures han de ser les normals de l’època, arribant als 35 graus als indrets més càlids i als 28 a la costa, amb mínimes aquí no inferiors als 20 graus. I convé no obviar la marinada, l’eficaç i en algunes jornades descarat ventilador costaner.

 

 

AGOST

 

Difícilment, s’enregistra la monotonia del mes anterior perquè el final de l’estiu va acostant-se. Així, està comprovat que la segona quinzena és força més inestable. Les masses d’aire subtropical tenen tendència a iniciar la retirada, permetent l’arribada dels primers fronts. Per tant, les tempestes sovintejen. Pensem, doncs, en una situació habitual de l’agost, o sigui, el pas d’un dels primers fronts freds atlàntics, més freqüents en la segona quinzena.

 

Aquest tipus de temps pot esdevenir potencialment perillós, en el que pot ser el primer episodi de temps advers de la temporada. Així, hem de pensar amb l’aire humit que du el front al seu davant, amb l’aire fresquet del darrere, amb el petit solc en alçada i, sobretot, en què es trobarà amb un mar molt calent, amb temperatures a la costa catalana d’entre 23 i 25 graus. Llavors, les tempestes estan gairebé assegurades. Per tant, cal estar atents a la reactivació del front.

 

Les àrees més afavorides pels cúmulonimbus han de ser el Pirineu i el litoral. Localment, es poden enregistrar quantitats superiors als 50 litres, amb intensitats momentànies elevadíssimes que poden ocasionar petites inundacions. Les tempestes, amb el front, podrien ser bastant generals, i abans del front ja són possibles diversos ruixats, a banda de l’existència de núvols baixos gruixuts a la costa procedents del mar. Darrere el front i una vegada les tempestes han escombrat el territori normalment del sud-oest al nord-est, s’obririen grans clarianes, milloraria la visibilitat i baixaria la temperatura. Això sí, en funció de la humitat de l’aire, potser caldria estar a l’aiguat a la costa central per la possibilitat d’algun xàfec intens.

 

 

SETEMBRE

 

És un mes bastant mogut. Cal destacar que, al setembre, els episodis de risc a causa de precipitacions intenses o molt intenses poden aparèixer amb una certa facilitat, més en la segona quinzena. A part, podem trobar-nos amb les primeres entrades d’aire fred, encara algunes de càlides, el pas de fronts i alguna primera depressió,tot alternant amb dies tranquils. A més, en relació els xàfecs potents esmentats, és típic que el llevant ja pugui començar a incidir, sens dubte un factor clau de risc. Desglossem, en conseqüència, una primera aparició del llevant.

 

Malgrat que potser només es tracta d’un flux lleuger de l’est o el sud-est, convé estar a l’aguait. El llevant és enviat per un anticicló establert a Centreeuropa, que juga amb la presència d’una mica d’aire fred en altura, amb pressions en superfície, a Catalunya, lleugerament superiors a les normals.

 

Del cert, la nuvolositat s’escampa, però la temperatura del mar, superior als 20 graus, pot generar més d’un cúmulonimbus que, de forma local, podrien abocar més de 100 litres en punts litorals i prelitorals, amb la probabilitat que portin problemes per petites inundacions. Així, com més a l’interior i al Pirineu, el risc de pluges fortes baixaria, i fins i tot a la Vall d’Aran hi pot haver clarianes mentre prop de la costa quasi bé hi cau el cel, un episodi de llevant o llevantet que pot estancar-se i persistir dos o tres dies. De la seva banda, les temperatures presentaran valors una mica inferiors als normals, encara que xafogosos al litoral, el vent en general no serà massa intens i la mar s’alterarà de manera moderada.

 

 

OCTUBRE

 

L’octubre és un mes canviant i inestable que alterna placidesa i calidesa amb episodis de mal temps sever. En sintonia amb això, és el mes plujós per excel.lència a gran part del litoral català. La causa l’hem d’anar a cercar en què és ara quan s’enregistra el màxim anual d’incidència del llevant, el portador de pluges a la costa catalana. De fet, les restants situacions són menys típiques.

 

A diferència del setembre, les adveccions de llevant solen ser més potents. Llavors, ja podem parlar de llevantada, i a l’octubre poden ser realment perilloses, deixant de cantó momentàniament la força del vent i l’onatge significatiu. En conseqüència, el joc entre la depressió i l’anticicló és clar: la baixa, amb pressions d’entre 1000 i 1005mb se situa entre el golf de Cadis i el mar Balear, mentre que una alta de més de 1030mb s’ubica a Alemanya.

 

La combinació del vent extremadament humit i inestable, la massa d’aire fred en altura i una temperatura del mar d’uns 20 graus pot congriar cúmulonimbus enormes. El màxim perill es trobarà a les comarques litorals i prelitorals, àrees que poden veure’s afectades per inundacions en el supòsit que les precipitacions siguin torrencials. Caldria advertir de la possibilitat de registres pluviomètrics de 100 a 200 litres en 24 hores, detall que suposaria l’episodi més delicat de la temporada, que no s’hauria de perllongar més d’un parell de dies. A més, la pluja també podria ser intensa al Pirineu oriental, gens a la Vall d’Aran, amb una precipitació moderada a Ponent. Per cloure l’episodi, una vegada la baixa es vagi allunyant endins de la Mediterrània, el temps anirà aclarint-se, el llevant desapareixerà i quedaran restes del temporal marítim.

 

 

NOVEMBRE

 

El novembre té una activitat meteorològica notable. A diferència de l’octubre, les adveccions de llevant són menys habituals, podent arribar amb una certa facilitat les primeres masses d’aire fred serioses, així com nevades al Pirineu, ventades de tramuntana i mestral, dies molt agradables, però, sobretot, atès que s’hi enregistra el màxim anual, adveccions del nord-oest, que analitzem.

 

La disposició dels centres de pressió s’estableix entre un anticicló més aviat potent al nord-oest de Galicia,d’uns 1030mb, fent joc amb una depressió no especialment fonda situada al sud-oest d’Alemanya. L’advecció moderada del nord-oest estarà servida en forma de l’arribada d’una massa d’aire que sorgeix de l’oest de les illes Britàniques.

 

Trobem dues Catalunyes diferents. La primera, és afectada per un cel rúfol que genera precipitacions. Aquestes cauran a la Vall d’Aran, de neu en cotes mitjanes i altes. A la resta del Pirineu, encara que dependrà de la proximitat major o menor de l’anticicló, la precipitació podrà aparèixer de manera feble, amb clarianes ja al Prepirineu. A més, no es descartable que cap al nord-est es produeixin alguns ruixats, de calamarsa si tenim una massa freda en altura, durant la tarda.

 

La segona Catalunya és l’afectada per l’estabilitat. Comprèn totes les comarques tarragonines, les lleidatanes no pirinenques, la meitat occidental de les barcelonines i potser l’Alt Empordà. El sol s’imposa entremig d’intervals de núvols alts i mitjans. Pel que fa a les temperatures, serien inferiors a les normals, tret del litoral central i meridional, aquí, fins i tot, amb una suavitat evident de 20 graus. Al seu torn, el mestral es mostraria impetuós i ratxejat, amb cops de 100Km/h entre la frontera sud de Catalunya i el Camp de Tarragona.

 

 

DESEMBRE

 

El desembre no sol ser tan mogut com els mesos anteriors. El motiu el trobem en el fet que la tardor va quedant enrera. L’hivern, a la pràctica, és més tranquil que la tardor. Per això, al desembre és probable la presència d’un anticicló persistent, que pot mantenir-se entre nosaltres un parell de setmanes, especialment en la segona quinzena del mes. Però bé, no és l’única situació típica atès que podem trobar alguna pertorbació mediterrània, algunes d’atlàntiques o bé l’arribada d’una d’aquestes segones i força potent, amb pressions al seu centre inferiors als 1000 mb, a l’oest de Portugal que ens envia una massa d’aire càlida i humida del sud-oest, com exposem. Per cert, aquestes baixes atlàntiques poden baixar tant de latitud perquè transitòriament es pot ubicar un potent anticicló prop d’Escandinàvia.

 

Gràcies a l’embat dels vents del sud al sud-oest, el vessant mediterrani pirinenc serà clarament afavorit per les precipitacions, però especialment les comarques pirinenques i prepirinenques del terç occidental de l’àrea esmentada. En sentit estricte, es tractarà de precipitacions orogràfiques, que podrien ser francament abundoses en alguns punts, de gairebé 100 litres. Fora del Pirineu, tot i que generals, seran menors. D’altra banda, les condicions tèrmiques seran poc fredes, amb una cota de neu enlairada. Malgrat això, és fàcil que el vent bufi fort a les cotes altes del Pirineu i a l’Empordà, aquí amb onades contundents. Aleshores, la profunda depressió, o bé creuaria la Península més afeblida o es dirigiria cap a les illes Britàniques. En el primer cas, continuaria el mal temps; en el segon, el feble sol de desembre intentaria guanyar terreny.