DICCIONARI DE METEOROLOGIA CATALANA

Aiguaneu: Precipitació que mescla l’aigua i la neu i que es produeix entre 2 ºC i 4 ºC.

 

Aiguat: Precipitació intensíssima que pot provocar inundacions.

 

Alta: Sinònim d’anticicló.

 

Altocúmul: Núvol de tipus mitjà situat entre els 3.000 i els 6.000 metres, forma un banc o una capa de flocs blancs o grisos, que produeix ombres, encara que l’acció solar pot arribar esmorteïda al sòl.

 

Altoestrat: Núvol de tipus mitjà que es troba entre els 3.000 i els 6.000 metres, forma una capa més aviat grisa i d’aspecte uniforme que tapa de manera parcial o total el cel. Pot deixar entreveure el sol, tot i que en ocasions és opac, però impedeix que els seus raigs arribin, ni tan sols tènuament, al terra.

 

Anticicló: Formació isobàrica que té la pressió atmosfèrica més alta al seu centre, baixant cap a la perifèria. Sol portar bon temps.

 

Anticicló càlid: Anticicló que té les temperatures més elevades de l’aire en la seva zona central.

 

Anticicló fred: Anticicló que té les temperatures més baixes de l’aire en la seva àrea central.

 

Arc de Sant Martí: Fenomen òptic que agrupa, en forma d’arc, una sèrie de colors i que és causat per la reflexió i la refracció de la llum solar en les gotes de pluja.

 

Arcus: Complement de núvol ubicat a la seva part inferior, fosc, en forma d’arc i que acompanya tempestes.

 

Baixa: Sinònim de depressió.

 

Boira: Visibilitat horitzontal inferior a 1 Km.

 

Boira costanera: Boira típicament primaveral que, procedent del mar, arriba a la costa formada a causa del contrast tèrmic entre el mar fred i una capa d’aire càlid ubicada per sobre.

 

diccionari_boiracostanera

 

 

Boira d’irradiació: Boira típicament hivernal que es forma a l’interior a causa del refredament nocturn del sòl.

 

Boira gebradora: Boira que té, al seu interior, una temperatura igual o inferior als 0 ºC i que deixa el sòl i les superfícies emblanquinades pel gebre.

 

Boira pixanera o ploranera: Boira que aboca precipitació, tot i que sempre és molt feble.

 

Boirina: Visibilitat horitzontal entre 1 i 10 Km acompanyada d’una humitat de l’aire superior al 80%.

 

Bonança: Estat del temps dòcil i tranquil i amb una temperatura agradable.

 

Borralló: Floc de neu.

 

Brisa de la vall: Corrent d’aire que bufa, en les hores diürnes, des de les valls cap a les muntanyes.

 

Brisa de muntanya: Corrent d’aire que circula, en les hores nocturnes, de les muntanyes cap a les valls.

 

Broma: Núvol molt baix que pot tapar les muntanyes i que assenyala una humitat de l’aire alta.

 

Cabretes: Nom que reben els bancs d’altocúmuls espargits pel cel i que, segons la meteorologia popular, són un símptoma clar de canvi de temps.

 

Calabruix: Calamarsa petita que es desprèn d’un núvol gruixut i que és símptoma de temperatures baixes.

 

Calamarsa: Precipitació sòlida que, descarregant d’un núvol important, consisteix en grans de glaç que tenen una mida inferior al mig centímetre de diàmetre.

 

Calamarsada: Precipitació en forma de calamarsa.

 

Calitja: Visibilitat regular de l’aire, és típica de l’estiu.

 

Calma: Temps tranquil i sense vent.

 

Calor: Temperatura de l’aire elevada.

 

Calvus: Espècie de núvol que acompanya els cúmulonimbus i que consisteix en una torre enorme i d’un gran desenvolupament vertical.

 

Canícula: Període del calendari comprès entre el 15 de juliol i el 15 d’agost, que se sol associar a l’època amb les temperatures més caloroses.

 

Cap de fibló: Embut sobre el mar que penja d’un núvol i que no arriba a tocar la superfície marina.

 

Cap de núvol: Núvol aïllat i transitori que es passeja pel cel.

 

Capell: Núvol baix i orogràfic que se sol formar damunt una muntanya.

 

Capillatus: Espècie de núvol que acompanya els cúmulonimbus i que té una forma clara d’enclusa.

 

Castell: Núvol convectiu que té una forma clara de torre.

 

Castellanus: Espècie de núvol que té la forma de petites torres.

 

Celatge: Estat del cel en un lloc i moment determinats.

 

Cel entrenyinat: Cel amb la presència de núvols alts i prims.

 

Cel rogent: Cel vermell que pot ser especialment visible durant la sortida i la posta de Sol a causa de la presència de núvols alts i mitjans.

 

Cella: Denominació del núvol orogràfic que el vent del nord-oest situa damunt del massís del Port.

 

Centre d’acció: Anticicló o depressió importants que, fruit de dominar, sovint, el temps d’una àmplia zona, hi acostuma a indicir directament.

 

Cerç: Nom que rep el vent del nord-oest a les Terres de l’Ebre.

 

Ciclogènesi: Procés que forma o reforça una depressió.

 

Circulació meridiana: Circulació de l’aire que segueix la direcció dels meridians.

 

Circulació zonal: Circulació de l’aire que segueix la direcció dels paral·lels.

 

Cirrocúmul: Situat entre els 6.000 i els 8.000 metres d’altura, és un núvol de tipus alt que constitueix un camp o una agrupació de petits flocs blancs, arrodonits, que permeten el pas dels raigs solars, i disposats de manera força regular.

 

Cirroestrat: Núvol de tipus alt i establert entre els 6.000 i 8.000 metres d’altura, forma un vel blanquinós, filamentós en les seves zones perifèriques, que pot ocupar bona part del cel. Sovint produeix el fenomen de l’halo, aquell cercle al voltant del sol o la lluna, i esmorteeix l’acció solar.

 

Cirrus: Núvol de tipus alt situat entre els 8.000 i els 12.000 metres d’altura, té una estructura fibrosa, a mode de filaments o cabells, és de color blanc i deixa passar el sol a través.

 

Clariana: Espai de cel clar enmig de la nuvolositat.

 

Clima: Conjunt de situacions atmosfèriques que caracteritzen el temps d’un indret.

 

Col-i-flor: Núvol de desenvolupament vertical i que té, al seu cim, una forma clara de col-i-flor.

 

Configuració sinòptica: Disposició en un mapa d’isòbares dels camps de pressió.

 

Congestus: Cúmul d’un notable desenvolupament vertical.

 

Corona: Anell de colors que envolta el Sol o la Lluna.

 

Cúmul: Núvol de desenvolupament vertical que se situa fins als 6.000 metres i que, tot i que la seva base sol ser bastant plana i enfosquida, la part superior pot tenir un aspecte clar de col-i-flor. Podria ser la base per a un cúmulonimbus.

 

Cúmulonimbus: Núvol de desenvolupament vertical que pot créixer fins als 12.000 metres d’altura, és el típic núvol productor de tempestes. Presenta grans torres o una forma d’enclusa característica, que poden ser d’un blanc marcat que contrasta amb una base molt fosca.

 

Depressió: Formació isobàrica que té la pressió més baixa al seu centre, pujant cap a la perifèria. Sol portar mal temps.

 

Depressió càlida: Depressió que té les temperatures de l’aire més elevades en la seva zona central.

 

Depressió freda: Depressió que té les temperatures de l’aire més baixes en la seva àrea central.

 

Depressió retrògrada: Depressió que circula d’est a oest, en contra del que sol ser habitual.

 

Depressió secundària: Depressió filla que n’acompanya una de més important.

 

Diluvi: Xàfec molt fort.

 

Dimoniet: Remolí d’aire i pols generat a causa de l’escalfament diürn de la superfície.

 

Dorsal anticiclònica: Formació isobàrica que consisteix en l’allargament d’un anticicló.

 

Efecte föhn: Fenomen higrotèrmic que consisteix en l’assecament i l’augment de la temperatura d’una massa d’aire després de creuar una serralada.

 

Enclusa: Part superior dels cúmulonimbus que s’estén de manera horitzontal perquè el núvol ja no pot créixer més.

 

diccionari_aenclusa

 

 

Escala de Beaufort: Escala que atorga un número a una força del vent determinada.

 

Esclafit: Descens sobtat i molt violent de l’aire que es desprèn d’un núvol de tempesta i que arriba a la superficie.

 

Estabilitat atmosfèrica: Estat de l’atmosfera caracteritzat per la monotonia i la tranquil·litat i que sol dur bon temps.

 

Estiuet de Sant Martí: Període de bonança lligat al mes de novembre i que es sol produir al voltant de Sant Martí.

 

Estrat: Núvol de tipus baix situat en altures compreses entre els 0 i els 2.000 metres i que forma un mantell gris i homogeni, tot i que pot deixar entreveure el sol. En ocasions, se’n desprèn alguna precipitació minsa.

 

Estratocúmul: Núvol de tipus baix situat en altures d’entre 2.000 i 4.000 metres, constitueix una capa blanquinosa o grisosa, en funció del seu gruix, i, esporàdicament, pot comportar una lleugera precipitació.

 

Falca anticiclònica: Formació isobàrica que consisteix en una extensió de l’anticicló cap a una regió determinada.

 

Fogony: Denominació que rep el vent föhn al Pallars Sobirà, on hi és sec i càlid.

 

Föhn: Vent càlid i eixut que davalla d’una serralada perquè ha deixat la humitat i la fresca al vessant de sobrevent.

 

Forta maror: Estat del mar amb onades d’entre 1,25 i 2,50 m d’altura.

 

Fredorada: Episodi de temperatures molt baixes, de rigorós hivern.

 

Front: Separació de dues masses d’aire.

 

Front càlid: Front que separa una massa d’aire fred davantera de la massa d’aire càlida que se situa darrera. En un mapa d’isòbares, s’hi dibuixa una línia amb un seguit de semicercles.

 

Front fred: Front que separa una massa d’aire càlida davantera de la massa d’aire fred que se situa darrera. A la línia, s’hi dibuixen triangles.

 

Front oclús: Front que mescla una massa d’aire fred i una massa d’aire càlid. A la línia, s’hi dibuixen triangles i semicercles alternats.

 

Garbí: Vent del sud-oest.

 

Garbinada: Marinada intensa del sud-oest, que pot superar els 40 Km/h i alterar lleugerament l’estat del mar.

 

Gebre: Cristalls de glaç que es formen damunt del sòl i superfícies diverses quan es combinen una temperatura igual o inferior als 0 ºC i una humitat de l’aire molt elevada.

 

Glaçada: Temperatura igual o inferior als 0 ºC.

 

Glaçada advectiva: Glaçada que es produeix amb vent.

 

Glaçada d’irradiació: Glaçada que es produeix a causa del refredament nocturn de l’aire.

 

Glaçada negra: Glaçada que es produeix amb humitats baixes i, per tant, el sòl i les superfícies no tenen gebre.

 

Gota freda: Depressió tancada en altura, és a dir, com a mínim amb una isohipsa, que té la temperatura més baixa al seu centre, no té reflex en superficie i que en unes circumstàncies molt concretes pot portar inundacions.

 

Gotellada: Ruixat breu i poc significatiu.

 

Gregal: Vent del nord-est.

 

Grop: Tempesta d’estiu breu i poc significativa.

 

Halo: Fenomen òptic que envolta el Sol o la Lluna i causat per la refracció i la reflexió de la llum en els cristalls de glaç que formen els núvols alts.

 

Humitat atmosfèrica: Quantitat de vapor d’aigua que té l’atmosfera.

 

Illa de calor: Fenomen antropogènic que consisteix en l’existència de temperatures més altes al centre d’una ciutat que a les àrees del voltant.

 

Inestabilitat atmosfèrica: Estat de l’atmosfera mogut i revoltat i que sol dur nuvolositat i precipitacions.

 

Inversió tèrmica: Fenomen lligat als anticiclons d’hivern i caracteritzat en què a les muntanyes la temperatura és més alta que a les valls, al contrari del que sol ser habitual.

 

Lenticularis: Espècie de núvol en forma de plat que acostuma a acompanyar situacions de vents terrers.

 

Línia d’inestabilitat: Línia en què hi ha inestabilitat que no va vinculada a un front.

 

Línia de torbonada: Front de tempestes actives que porten vents forts.

 

Llamp: Descàrrega elèctrica que es produeix entre un núvol de tempesta i la superficie.

 

Llampec: Descàrrega elèctrica que es genera entre dues parts diferents d’un núvol de tempesta.

 

Llebeig: Vent del sud-oest,

 

Llevant: Vent de l’est, que sol portar nuvolositat, precipitacions i temporal de mar.

 

Llevantada: Episodi meteorològic protagonitzat per un vent de l’est marcat que altera notablement l’estat del mar i que, amb facilitat, pot comportar precipitacions.

 

Mammatus: Complement de núvol en forma de bosses penjants i que pot acompanyar les tempestes.

 

Mànega: Embut que porta grans ratxes de vent i que es desprèn d’un núvol situat sobre el mar. Arriba a tocar la superfície marina.

 

Mapa d’altura: Mapa que mostra la distribució dels camps de pressió a les capes mitjanes i altes de la troposfera.

 

Mapa de superfície: També anomenat d’isòbares, és un mapa que mostra la distribució dels camps de pressió en superficie.

 

Mar arrissada: Estat del mar que té ones de fins a 10 cm d’altura.

 

Mar de boira: Extensa massa de núvols arran de la superfície que es pot observar des d’un punt elevat.

 

Mar de fons: Onatge vinculat a un vent que bufa a distància o després que aquest hagi bufat, és a dir, en forma de les restes d’un possible temporal.

 

Mar de vent: Estat del mar determinat que és causat per l’acció directa de la força del vent.

 

Mar encesa: Fenomen fotogènic que consisteix en l’aixecament de l’aigua de mar a causa d’un vent molt fort.

 

Mar plana: Mar sense onatge, com un mirall.

 

Marcejar: Temps variat i inestable, amb temperatures fresques, habitual de la primera meitat de la primavera.

 

Maregassa: Estat del mar amb onades d’entre 2,50 i 4 m d’altura.

 

Maregassa forta: Estat del mar amb onades d’entre 4 i 6 m d’altura.

 

Marejol: Estat del mar que porta ones d’entre 10 i 50 cm d’altura.

 

Marinada: Corrent d’aire causat pel constrast de temperatura entre el mar fresc i la terra ferma càlida, típic de la primavera i l’estiu i que bufa durant el dia des del mar fins a la costa.

 

Maror: Estat del mar que comporta onades d’entre 50 cm i 1,25 m d’altura.

 

Massa d’aire: Porció d’aire d’unes característiques higrotèrmiques, és a dir, d’humitat i temperatura, semblants.

 

Massa d’aire càlida: Massa d’aire que té una temperatura més baixa respecte a la massa d’aire que es trobava en una regió determinada abans de la seva arribada.

 

Massa d’aire continental: Massa d’aire fred que prové de l’interior d’Europa. És la que ens porta més fred.

 

Massa d’aire fred: Massa d’aire que té una temperatura inferior a la massa d’aire que es trobava en una regió determinada abans de la seva arribada.

 

Massa d’aire mediterrània: Massa d’aire temperada que es troba damunt la Mediterrània i que ens pot afectar sobretot a la tardor provocant precipitacions intenses.

 

Massa d’aire polar: Massa d’aire fred que prové de latituds altes.

 

Massa d’aire tropical: Massa d’aire càlida que prové de latituds baixes. És la que ens duu més calor.

 

Medicane: Depressió activa de la Mediterrània en què la seva estructura i fenòmens associats recorden a un cicló tropical.

 

Migjorn: Vent del sud.

 

Negror: Aspecte fosc i amenaçant del cel a causa de núvols gruixuts.

 

Neu: Precipitació sòlida en forma de cristalls de glaç que es desprenen d’un núvol.

 

Nevada: Precipitació en forma de neu.

 

Nimboestrat: Establert entre els 2.000 i els 5.000 metres d’altitud, és el núvol baix típicament productor de precipitació continuada i uniforme. Essent clarament grisós, sol cobrir el cel.

 

Núvol: Conjunt de gotetes d’aigua o cristalls de glaç que es troben en suspensió a l’atmosfera.

 

Núvol alt: Núvol que es troba entre els 6.000 i els 12.000 metres d’altura.

 

Núvol baix: Núvol que s’ubica entre la superfície i els 3.000 metres d’altura.

 

Núvol convectiu: Núvol originat per moviments verticals de l’aire. Es tracta de núvols gruixuts i desenvolupats.

 

Núvols creuats: Fenomen que consisteix en el creuament de dues capes de núvols, perquè la circulació del vent és diferent, situades en altures distintes.

 

Núvol de desenvolupament vertical: Núvol que aplega els tres estadis d’altura de la nuvolositat i que pot créixer fins els 12.000 metres.

 

Núvols de vent: Núvols originats pels vents terrers i que tenen un aspecte clar lenticular.

 

Núvol mitjà: Núvol que se situa entre els 3.000 i els 6.000 metres d’altura.

 

Núvol orogràfic: Núvol originat per la presència d’una muntanya en topar-hi el vent.

 

Ombra pluviomètrica: Petita regió, a recer de les muntanyes, que originen un efecte barrera, on les precipitacions mitjanes són clarament inferiors en relació les àrees del voltant.

 

Onada de calor: Episodi de temperatures molt altes durant, almenys, un període de tres dies consecutius.

 

Onada de fred: Episodi de temperatures molt baixes durant, com a mínim, un període de tres dies consecutius.

 

Pantà baromètric: Camp de pressió molt poc definit en una regió determinada que no es troba dins d’un domini anticiclònic ni d’una depressió.

 

Parheli: Disc lluminós que es pot observar, pel pas de núvols alts, al voltant del Sol o la Lluna.

 

Pedra: Precipitació sòlida que es desprèn d’un cúmulonimbus i que consisteix en grans de glaç superiors a mig cenímetre de diàmetre.

 

Pedregada: Precipitació en forma de pedra que es desprèn d’un núvol de tempesta.

 

Pertorbació atmosfèrica: Alteració de l’estat de l’atmosfera que sol dur canvis de temps.

 

Pileus: Núvol en forma de barret que es genera damunt d’una torre nuvolosa convectiva.

 

Plovisquejar: Ploure de manera feble.

 

Plugim: Precipitació molt feble.

 

Pluja: Precipitació en forma de gotes d’aigua.

 

Pluja de fang: Pluja que arriba a la superfície mesclada amb pols del desert del Sàhara.

 

Ponent: Vent de l’oest.

 

Precipitació: Caiguda de partícules en forma líquida o sòlida que es desprenen d’un núvol.

 

Precipitació convectiva: Precipitació que es desprèn d’un núvol convectiu.

 

Precipitació frontal: Precipitació que cau d’un núvol associat a un front.

 

Precipitació inapreciable: Precipitació que consisteix en només quatre gotes.

 

Precipitació orogràfica: Precipitació que es desprèn d’un núvol orogràfic.

 

Precipitació torrencial: Precipitació violenta i molt intensa que pot provocar inundacions.

 

Pressió atmosfèrica: Pes de l’aire sobre una superfície.

 

Regió font: Sectors on es formen els diferents tipus de masses d’aire.

 

Ressol: Sol esmorteït a causa del pas de núvols alts i mitjans.

 

Rierada: Crescuda sobtada i violenta d’una riera a causa d’un fort xàfec.

 

Riuada: Crescuda que pot arribar al desbordament d’un riu a causa d’un episodi de precipitacions molt intenses.

 

Roina: Precipitació molt feble i en forma de gotes líquides molt petites.

 

Rosa dels vents: Representació de les vuit direccions genèriques i principals des d’on pot bufar el vent.

 

Rosada: Conjunt de gotetes d’aigua que es formen a causa del refredament nocturn sobre el sòl i superfícies diverses.

 

Rufaca: Fenomen que consisteix en la caiguda de volves de neu que provenen d’una certa distància i que han estat portades pel vent.

 

Ruixat: Precipitació sobtada i relativament intensa, però passatgera.

 

Sequera: Període de temps prolongat de precipitacions escasses, clarament inferiors a les mitjanes.

 

Serè: Denominació del vent del nord-oest a les comarques de Ponent.

 

Situació sinòptica: Tipus de temps que ve donat per l’estat dels anticiclons i depressions en un indret determinat.

 

Solc: Formació en V de les isohipses en els mapes d’altura que acostuma a portar nuvolositat i precipitacions.

 

Tamborinada: Fenomen tempestuós breu i poc intens.

 

Temperatura de l’aire: Temperatura que té l’aire en un lloc i un moment determinats.

 

Temperatura de sensació: Sensació que sent el cos humà una vegada mesclades la temperatura de l’aire i la força del vent.

 

Temperatura de xafogor: Sensació que sent el cos humà una vegada mesclades una temperatura elevada de l’aire i una humitat ambiental també alta.

 

Temperatura màxima: Temperatura més alta que té l’aire durant un espai de temps determinat.

 

Temperatura mínima: Temperatura més baixa que té l’aire durant un espai de temps de determinat.

 

Temperatura mitjana: Temperatura que és fruit de sumar la temperatura màxima i mínima i dividir el valor per dos.

 

Tempesta: Fenomen meteorològic espectacular que combina llamps i trons, produeix precipitacions, que poden ser intenses, i que pot deixar ratxes fortes de vent.

 

Temporal: Estat de l’atmosfera advers que tant es pot donar en terra ferma com damunt del mar.

 

Temps: Estat de l’atmosfera en un lloc i moment determinats.

 

Terral: També anomenat brisa nocturna, és el vent que durant la nit bufa, a la costa, des de terra ferma cap al mar.

 

Torb: Neu aixecada del terra a causa de la força del vent.

 

diccionari_atorb

 

 

Torbonada: Fenomen violent que consisteix en una tempesta activa que porta associat vent fort.

 

Tornado: Fenomen violent que consisteix en un embut que porta grans ratxes de vent i que es desprèn d’un núvol.

 

Tramuntana: Vent del nord. Pot ser huracanat.

 

Tro: So sobtat i considerable que és el resultat de l’expansió de l’aire provocat per una descàrrega elèctrica dins un núvol de tempesta.

 

Tronada: Tempesta que porta més trons que precipitació.

 

Vent: Aire en moviment.

 

Vent de Sant Joan: Denominació que rep la tramuntana calenta que pot bufar als inicis de l’estiu a l’Empordà.

 

Vent d’Espanya: Denominació que rep el vent del sud o sud-oest a la Vall d’Aran, on hi és sec i càlid.

 

Ventada: Vent fort.

 

Virga: Precipitació que es desprèn d’un núvol i que no arriba a la superfície.

 

Visibilitat de l’aire: Distància que permet l’atmosfera per albirar objectes més llunyants o propers.

 

Xàfec: Pluja intensa i sobtada.

 

Xafogor: Mescla d’una temperatura elevada i una humitat de l’aire també alta.

 

Xaloc: Vent del sud-est.

 

Xim-xim: Precipitació molt lleugera i en forma de gotes líquides molt menudes.