CATÀLEG DE SITUACIONS METEOROLÒGIQUES

UNA GRAN DIVERSITAT DE SITUACIONS A CATALUNYA

 

Les situacions meteorològiques, prou distintes i variades algunes d’elles, que afecten qualsevol regió, però en aquest cas sobretot Catalunya, pertanyen a una branca de la meteorologia anomenada sinòptica. A la pràctica, de la meteorologia sinòptica en formen part els mapes d’isòbares i d’isohipses que, evidenciant els camps de pressió en superfície i en altura, representen l’ampli ventall de situacions, algunes sent monòtones i tranquil·les, i d’altres, en canvi, generadores de fenòmens violents.

 

No ens estaríem d’afirmar que a Catalunya, malgrat ser una regió territorialment petita, les diferents situacions atmosfèriques no es comporten de la mateixa manera en un indret o en un altre. Fruit de la seva posició geogràfica, o sigui, en les latituds mitjanes de l’Hemisferi Nord i a tocar de la Mar Mediterrània, Catalunya pot veure’s afectada per una gran diversitat de tipus de temps que sorprendria a qualsevol estudiós forà.

 

Bo seria de comentar que cada època té més fàcil o més difícil l’aparició d’una situació determinada. Per tant, exposarem a continuació, sempre pel que fa en el marc de Catalunya, tant les més clàssiques com les més habituals, que no forçosament vol dir el mateix, i emfatitzant aspectes com el posicionament dels centres d’acció, és a dir, les depressions i els anticiclons, el temps associat i la preferència d’època per a presentar-se.

 

 

LLEVANTADA

 

catalegdesituacions-llevantada

 

La llevantada, també anomenada temporal de llevant, és una de les situacions més clàssiques, famoses i d’un major renom. Sent típiques de la primavera i la tardor, és el tipus de temps causant d’un temporal de pluges. En canvi, són més rares a l’hivern i, sobretot, a l’estiu, quan hi pertany un percentatge mínim, gairebé inexistent, contrastant amb el màxim tardorenc. Aquí trobem el per què és la tardor l’estació plujosa per antonomàsia a la costa catalana i rodalia.

 

La configuració sinòptica, és a dir, la posició dels centres d’acció, és d’una depressió que ha creuat l’Estret de Gibraltar i s’ha situat al Mar d’Alboran, mentre un anticicló és situat, orientat d’oest a est, a l’est de les Illes Britàniques. Entre tots dos centres d’acció es forma el flux de l’est, més intens com més baixa sigui la pressió de la depressió mediterrània.

 

Val a dir que, les llevantades, no porten les mateixes condicions meteorològiques sigui quina sigui l’època de l’any. Així, insistint en el fet que apuntàvem que a l’estiu tenen una possibilitat de presentar-se baixíssima, i per això no cal entrar-hi més a fons, sí que convé dir que, en el cas d’arribar una llevantada a l’hivern, les pluges fàcilment han de ser generals, i fins i tot en algunes comarques, afavorides pel relleu, les quantitats de precipitació poden ser notables. A la primavera, tres quarts del mateix, amb pluges sovint generalitzades, però tot i que poden abocar alguns registres rellevants, és quasi impossible que siguin torrencials, a diferència de la tardor. I és que és en aquesta estació quan és necessari advertir, durant els episodis de llevantada, del perill de xàfecs tempestuosos d’una gran intensitat, en particular al litoral i al prelitoral, en especial al mes d’octubre.

 

Al seu torn, altres trets atmosfèrics lligats a les llevantades són l’existència massiva de núvols baixos circulant a unes velocitats accelerades, una humitat de l’aire elevadíssima, una força del vent bastant considerable, que podría acostar-se de manera puntual als 100 Km/h, i, resultat d’aquesta circumstància, un temporal marítim d’envergadura, sens dubte un dels fenòmens per excel·lència que acompanyen les adveccions marcades de l’est. Dit això, les onades poden aixecar-se sense problemes entre els tres i cinc metres d’altura.

 

 

LLEVANTET

 

catalegdesituacions-llevantet

 

Les situacions de llevantet les podríem anomenar com la germana petita de les llevantades. Per bé, doncs, que és veritat que tant l’una com l’altra representen situacions de l’est, es diferencien clarament perquè les de llevantet, com ja podem intuir, són fluxos de l’est febles, no pas intensos com en el cas dels temporals de llevant.

 

La posició dels anticiclons i les depressions és relativament similar. Ara bé, hi ha un detall que convé apuntar. I és que, no forçosament, hi ha la presència d’una depressió al sud o sud-est de la península Ibèrica. Aquesta, fet i fet, tot i que amb episodis de llevantet es tractarà d’un centre de baixes pressions poc important, de vegades no hi serà. Sí que hi serà, en qualsevol cas, un anticicló més o menys potent ubicat a Centreeuropa, l’encarregat principal d’enviar cap a Catalunya una lleugera entrada o advecció d’aires mediterranis.

 

És interessant tenir en compte que els episodis de llevantet, de manera similar a les llevantades, es concentren bàsicament a la primavera i, sobretot, a la tardor, i en menor mesura a l’hivern, mentre que, si bé són possibles, a l’estiu es produeix el mínim anual.

 

D’altra banda, cal notificar que els episodis de llevantet poden abocar quantitats de precipitació més considerables que, pròpiament, les llevantades, malgrat que aquesta circumstància no és la més comuna. La clau, en aquest sentit, l’hem d’anar a cercar en altura, en funció de l’existència més o menys clara d’aire fred i inestable, en sintonia amb l’ubicació de la depressió en les capes superiors. Per tant, algunes situacions de llevantet poden dur tempestes d’una forta intensitat a la tardor, amb preferència al setembre i a l’octubre i en especial al litoral i prelitoral. I, finalment, una dada a valorar, és la força molt moderada del vent, que impossibilitarà que les masses de núvols baixos procedents del mar circulin apressades i farà que l’onatge sigui raonable.

 

 

ENTRADA D’AIRE FRED POLAR

 

catalegdesituacions-entrada-aire-fred-polar

 

Les situacions d’invasió d’aire polar formen part dels tipus de temps portadors de temperaturas baixes o molt baixes a Catalunya. A la pràctica, perquè hi hagi una irrupció d’aire fred d’aquestes característiques, cal que un potent anticicló estigui instal·lat a l’oest de les Illes Britàniques i estenent-se nord a sud. D’altra banda, és necessària una depressió força fonda i activa entre els Alps i Alemanya. Així, el flux de vents freds arribarà amb tota la seva força.

 

Els atacs d’aire fred d’origen polar són molt estranys durant l’època estival. En canvi, no són gaire difícils de trobar-ne durant les estacions de transició i l’hivern. Així, les estacions de transició n’adquireixen el màxim percentatge encara que pugui semblar que és a l’hivern quan aquest és absolut. No creiem convenient exposar què passa quan un atac d’aquestes característiques es presenta a l’estiu, simplement perquè són molt poc habituals, quasi bé inexistents. Ara bé, en el supòsit de presentar-se l’atac a la primavera o bé a la tardor, forma part de l’acusat moviment meteorològic de totes dues èpoques, encara que és veritat que és a l’hivern quan tenen unes conseqüències més adverses a causa de l’aguda fredor de l’aire.

 

Cal dir que, a casa nostra, una entrada d’aire fred d’origen polar comporta unes condicions atmosfèriques sovint específiques en funció de l’indret. Així, alguns fenòmens meteorològics fàcilment associats són la neu, el sol, el vent, el torb, el fred, la visibilitat excel·lent i fins i tot la calamarsa. Per exemple, és corrent que la nevada sigui intensa i abundant, i en totes les cotes, a la Vall d’Aran i sectors adjacents, mentre que, al seu torn, a la cara sud pirinenca la nevada, més afeblida, hi arribaria o no en funció de la humitat que portés la massa d’aire polar. A més, el torb, a l’alta muntanya, pot ser especialment violent.

 

A la resta del territori, és freqüent que el sol afecti el país quasi bé de punta a punta, llevat de les comarques nord-orientals de Barcelona i les de l’interior de Girona, on no són descartables, ni de bon tros, algunes tamborinades de tarda acompanyades de calamarsa o neu granulada. Pel que fa a les temperatures, lluny de l’ambient pràcticament glacial de les cotes altes del Pirineu, és a la Costa Daurada on els valors són menys baixos, però això sí, amb un vent de mestral prou impetuós, semblantment a allò que succeeix a l’Empordà, on la tramuntana pot apretar amb una virulència en ocasions huracanada.

 

 

ENTRADA D’AIRE FRED CONTINENTAL

 

catalegdesituacions-entrada-airefredcontinental

 

Les entrades d’aire molt fred d’origen continental són les més temudes, i a la vegada una de les situacions meteorològiques més severes, del catàleg que estem exposant. De vegades, fins i tot, les podem definir d’extremadament fredes. En aquestes ocasions, que cal advertir que són més puntuals, sovint se les evoca com a siberianes. Des d’aquí, estrictament, no hi estem del tot d’acord. El motiu és que aquests irrupcions tan fredes solen arrencar de Centreeuropa, però sobretot de l’Europa oriental o de Rússia, i és molt difícil, en conseqüència, que procedeixin directament de Sibèria, o sigui, més enllà de la serralada dels Urals. Però malgrat aquest aclariment, s’ha d’afirmar categòricament que, a l’hivern, tota onada de fred que pateixi Catalunya ve causada, en essència, per una d’aquests entrades d’aire fred continental.

 

Pel que fa a les seves possibilitats estacionals, cal anunciar que és entre el novembre i l’abril quan les masses d’aire continental ens poden afectar. Fora d’aquest tram del calendari, les possibilitats són molt baixes. En quant a la configuració isobàrica d’aquest tipus de situació, val a dir és imprescindible un potentíssim anticicló, la gran majoria de vegades amb pressions superiors als 1040 milibars al seu centre, situat entre el Mar del Nord i Escandinàvia i adoptant una posició de sud-oest a nord-est, i una depressió ubicada al golf de Gènova o a Sardenya o Còrsega. En conseqüència, entre tots dos centres d’acció s’estableix un passadís de vents del nord-est que de manera directa arriben a Catalunya.

 

Remarcant que les masses d’aire continental són, a casa nostra, les més fredes possibles, en contra d’allò que poden opinar moltes persones, és a dir, que deuen creure que són les polars, cal comentar que aquestes irrupcions d’aire molt fred són, a més, molt seques. Així, les precipitacions, sempre en forma de neu, és fàcil que quedin circumscrites a la Vall d’Aran i rodalia, i sense ser massa quantioses. A la resta del territori, doncs, el predomini del sol és evident, amb una visibilitat horitzontal excel·lent. Al seu torn, el mestral i, sobretot, la tramuntana, i als llocs habituals del sud i del nord-est, respectivament, podem bufar amb una intensitat molt notable, detall que agreuja la sensació de fredor que senten moltes persones. I senten la fredor de manera justificada, perquè és probable, a més a més, que les glaçades arribin a la costa, mentre que a l’alta muntanya els valors queden amplíssimament sota zero. Dit i fet: registres de fins a -20 graus són factibles.

 

 

ANTICICLÓ

 

catalegdesituacions_anticiclo

 

Les situacions anticiclòniques o amb anticicló, anomenades també d’altes pressions, són típiques a Catalunya, on hi tenen un percentatge alt d’aparició. De fet, l’anticicló és característic, però no per aquest motiu ha de ser-hi cada any en aquesta època, dels mesos de desembre i gener, i que amb una certa frequència sol allargar-se diverses setmanes sense cap mena d’interrupció. Atès el moviment meteorològic de les estacions de transició, gairebé sempre, durant la primavera i la tardor, les altes pressions no solen acompanyar-nos molts dies consecutius. I a l’estiu, un anticicló damunt del marc territorial català no és del tot habitual.

 

Sinòpticament, val a dir que, sovint, les pressions més elevades afecten una gran part de la península Ibèrica, a part de Catalunya, i s’estenen per la Mediterrània occidental. De manera corrent, cal notificar-ho, aquest anticicló és el de les Açores, però canviat de lloc, i amb unes pressions al seu centre que poden superar amb facilitat els 1.030 milibars, acostant-se puntualment als 1040.

 

Centrant-nos en l’anticicló hivernal, el clàssic per antonomàsia, convé comentar la diferenciació de les condicions atmosfèriques en dues Catalunyes prou contrastades. Així, la primera àrea que és necessari comentar és la dominada pel sol, el cel serè, el vent en calma i les temperatures agradables de les hores centrals del dia. Hi corresponen les comarques litorals i prelitorals, incloent-hi les seves serres, el Prepirineu i el Pirineu, on als sectors d’alçada la visibilitat ha de ser excepcional. D’altra banda, hem de referir-nos a les planes i fondalades de les comarques de l’interior, on poden passar-se dies i dies sense veure el sol fruit de la boira espessa i persistent, dins de la qual hi regnarà un fred molt intens, fins i tot amb valors de temperatura màxima al voltant dels zero graus.

 

Malgrat la solidesa dels anticiclons hivernals, bé és cert que a la resta de l’any tampoc comporten gaires entrebancs meteorològics, llevat de la presència de boira interior com més a prop de l’hivern ens trobem. Però, per regla general, l’estabilitat, la monotonia, el vent fluix i unes temperaturas normals de l’època han de ser la tònica dominant.

 

 

FALCA ANTICICLÒNICA

 

catalegdesituacions-falca-anticiclonica

 

En essència, la situació de falca anticiclònica no és res més que una variant de la situació d’anticicló a la qual al·ludíem en el tipus de temps anterior. En sentit estricte, aquest matís ve donat perquè el centre d’altes pressions no s’ubica damunt nostre; en aquest cas, per tant, queda posicionat a l’oest de Catalunya, o sigui, al voltant de Galícia o poc endins de l’Atlàntic. Fruit del gir del vent al voltant dels anticiclons, les línies isòbares ens entren, amb una certa timidesa, sense estar gaire juntes les unes amb les altres, de procedència nord.

 

És necessari explicar que una gran part de les falques anticiclòniques que afecten el domini català són motivades pel familiar anticicló de les Açores, que, per tant, establert més a orient de la seva posició més clàssica i natural, ens abraça pel seu cantó de llevant. A més, aquesta situació sinòptica pot presentar-se en qualsevol època de l’any. En qualsevol cas, convé apuntar un detall. I és que, ben sovint, comporten, a Catalunya, un règim de temperatures lleugerament inferiors a les mitjanes. La clau l’hem de cercar en allò que dèiem: que el vent del nord, malgrat no ser ni massa fort ni massa fred, és el que penetra a casa nostra.

 

Val a dir que, majoritàriament, les falques anticlòniques aporten un temps mancat de complicacions. No obstant això, entre el final de l’estiu i l’inici de la tardor correm el risc de patir un episodi d’inestabilitat accentuada a la costa central. La raó és l’aire fresquet del nord que xoca amb el mar calent, tenint en compte que és, precisament al litoral barceloní, on se solen donar les condicions d’humitat més favorables per a la formació de núvols gruixuts. L’anomenat rebuf, fet i fet, n’és el motiu, i entenem per rebuf l’entrada d’aire humit mediterrani a la costa central durant les entradetes d’aire fred. Ara bé, el perill potencial de xàfecs intensos no es dóna sempre.

 

Seguint amb la nuvolositat, hem de detallar que les falques anticlòniques estivals, en el supòsit que no generin grans núvols, sí que és prou probable que aportin un cel rúfol en bastants trams litorals, que impliquen un malestar clar dels banyistes. Tot i això, les falques anticiclòniques, en el seu conjunt, i no tan sols als mesos càlids, i banda dels fets locals citats, acostumen a ser un símptoma d’estabilitat atmosfèrica.

 

 

DEPRESSIÓ

 

catalegdesituacions-depressio

 

De les situacions de depressió, anomenades també de baixes pressions, n’hem de comentar que el pas d’un d’aquests centres per damunt nostre es sol donar, sobretot, a la primavera i la tardor, quan el pas de pertorbacions és corrent i elevat. Contràriament, l’estació amb el mínim anual és l’estiu, en especial al juliol, quan les possibilitats, en aquest mes, són remotes. L’hivern, al seu torn, pot portar clarament diverses depressions.

 

Sinòpticament, s’ha d’apuntar que els nuclis de baixes pressions que transiten per damunt de Catalunya no acostumen a portar menys de 1.000 milibars. A més, la procedència més comuna és de l’oest o el sud-oest, allunyant-se, en general, cap a llevant. D’altra banda, hi ha un detall important que convé valorar. I és que no totes les baixes són acompanyades del mateix temps. De fet, en dependrà de quina direcció vinguin, el seu pas realment per sobre o no i el seu camí de retirada.

 

Cal exposar, en sintonia amb això, que, gairebé sempre, s’associa depressió amb temps plujós. Aquest comentari mereix uns quants matisos. És cert que les baixes fan ploure fruit de la convergència de l’aire i els seus ascensos, però al nostre àmbit de vegades no aboquen precipitacions. Només cal que la baixa passi just al nord del Pirineu perquè hi hagi vents terrers i eixuts que dificultin la formació de nuvolades gruixudes. Segurament, només al Pirineu occidental acabarà plovent o nevant, mentre a les terres meridionals el cel serà força clar. En canvi, si la baixa passa tocant Catalunya pel sud els vents seran contraris, en aquest cas de mar cap a terra, humits en definitiva, amb plena facilitat perquè acabi plovent, en especial a la costa. Tot plegat, a causa de la circulació dels vents al voltant dels centres d’acció.

 

De la seva banda, el trànsit del centre de la depressió per sobre nostre, seguint els corrents d’aire dels nivells mitjans i alts de la troposfera, sol comportar l’aturada de les pluges i l’obertura de clarianes. Ara bé, hi ha una originalitat en relació les depressions que és convenient no oblidar. I és que, en determinats casos, una baixa pot venir de l’est o el nord-est. Malgrat ser casos comptats, que, tot i així, aporten un empitjorament i un descens tèrmic, aquestes depressions reben el nom de recessionàries. Ara bé, emfatitzant en les comunes, o sigui, les que ens arriben de l’Atlàntic, s’ha d’afirmar que, durant el seu procés de marxa Mediterrània enllà, el temps tendeix a millorar. Si ens trobem a la primavera o la tardor, és probable que per un espai de dies ben curt. I independentment d’estabilitzar-se el temps, sovint entren vents del nord i amb ells un descens de la temperatura.

 

 

DEPRESSIÓ AMB MASSA D’AIRE FRED

 

catalegdesituacions-depressio-amb-massa-aire-fred

 

Aquesta situació és, pròpiament, una variant de la de depressió. Alhora, és, també, una variant de la d’entrada d’aire fred continental. En quatre paraules precises: allò que aquí anomenem depressió amb massa d’aire fred és, com ja podem intuir, aquell episodi que mescla mal temps i temperatures molt baixes.

 

Constatat això, és convenient apuntar que aquest tipus de temps s’acostuma a donar en el decurs de la meitat freda de l’any, mentre que és molt menys habitual la resta del calendari. És a l’hivern, en conseqüència, i com també podem pensar, quan es presenten les circumstàncies meteorològiques, a casa nostra, més adverses.

 

Hem de dir que els episodis de depressió amb massa d’aire fred comporten la posició d’un centre de baixes pressions que ens afecta de manera directa i ubicat davant mateix de la costa catalana, al nord de Menorca o al golf de Lleó. Però és que, de manera simultània, barrejant-se amb la inestabilitat de la depressió tan pròxima, ens entra, des de l’interior d’Europa, una massa d’aire fred impulsada per la baixa. És així, en conseqüència, com s’entén la combinació de precipitació i fred. A més, en sintonia amb tot això, hi pot haver casos que aquesta mena de depressions hagin arribat de l’est o el nord-est. Són exemples poc corrents, però factibles.

 

Comentàvem que és a l’hivern, per tant, quan les depressions amb massa d’aire fred compliquen més el temps. És ben cert: les nevades en cotes baixes, a Catalunya, i, fins i tot, a la costa, són produïdes gairebé sempre per aquest tipus de situacions. Unes vegades poden ser més anecdòtiques que altres, més notables, però la neu, en conseqüència, pot estendre’s per força comarques. Tot i així, és veritat que és a les contrades de Ponent i al Pirineu occidental on la precipitació és menor, potser inexistent. I un darrer detall interessantíssim: no és rar que alguns episodis de depressió amb massa d’aire fred signifiquin l’estrena d’un episodi d’onada de fred, cosa que implicaria que el mantell nival no es fongués durant unes quantes jornades.

 

 

ENTRADA DE VENT DEL SUD DEPRESSIONARI

 

catalegdesituacions-entrada-de-vent-del-sud-depressionari

 

La situació de vent del sud depressionari és, també, una nova variant de la situació de depressió. A més a més, se situa a l’antítesi dels episodis de depressió amb massa d’aire fred, perquè, justament, en el cas que ens ocupa es mesclen el mal temps de les baixes pressions amb unes temperatures molt suaus, superiors a les mitjanes de l’època. La raó la trobem, doncs, en la regió d’origen del vent depressionari, que ara és del sud, i pot arrencar, perfectament, del nord d’Àfrica.

 

Pel que fa a les possibilitats de tenir un episodi d’aquestes característiques, hem d’afirmar que, llevat de l’estiu, poden aparèixer en qualsevol moment de l’any, per bé que és a la tardor i l’hivern quan hi ha més opcions. Així, en aquest tipus de temps, una depressió atlàntica fonda i d’envergadura, que pot abastar una zona àmplia, molt més que, només, la península Ibèrica, es col·loca a l’oest de Portugal. Al seu torn, no és imprescindible que faci el joc amb un anticicló, però si el fes, les altes pressions es posarien al voltant d’Itàlia. En conseqüència, el centre tan important de baixes pressions és el que implica l’atac de vents del sud, cosa que fa que, per tant, ens situem en el radi d’acció d’aquesta depressió atlàntica i portuguesa de tanta consideració.

 

En tot això, hi ha un detall que pretenem exposar. És veritat que en la majoria de les ocasions que es donen aquests episodis, la massa d’aire ve del sud, però en determinades condicions, o sigui, en el supòsit que la depressió canviï una mica de lloc, el vent ja no serà tan meridional. És a dir: pot ser del sud-oest. No obstant això, aquest detall no fa variar especialment els trets meteorològics a Catalunya, per bé que és veritat que amb vent del sud la probabilitat de precipitacions és major.

 

Per tant, les entrades de vent del sud depressionari comporten mal temps a casa nostra. Els núvols tapen totes les comarques i la pluja s’escampa amb facilitat per gairebé arreu, fins i tot per les terres més eixutes de Ponent. I és que aquest tipus d’episodis del sud, són humits; d’aquí, fet i fet, que els núvols i les pluges, amb nevades circumscrites només a l’alta muntanya, siguin freqüents. A més, el vent del sud depressionari és, juntament amb el petit matís que pugui bascular lleument al sud-oest, el tipus de situació que, als mesos freds, fa pujar més la cota de neu. El fred, per tant, no té lloc a Catalunya, però sí un mar alterat i unes ratxes de vent impetuoses en indrets elevats i a la Costa Brava.

 

 

PANTÀ BAROMÈTRIC

 

catalegdesituacions-panta-barometric

 

El tipus de pantà baromètric més freqüent és el que es presenta durant l’estiu, preferentment en el mes de juliol, amb una menor evidència al juny i l’agost, encara que hi són habituals. Al juliol, remarquem-ho, es dóna una gran part dels dies. Per tant, el pantà baromètric, en particular l’estiuenc, és una de les situacions meteorològiques més arrelades a Catalunya.

 

A la pràctica, anomenem pantà baromètric al fet d’estar, des del punt de vista dels camps de pressió en superficie, en terra de ningú. Dit d’una manera: manca d’anticicló i de depressió, amb l’existència de cap o molt poques línies isòbares al voltant. I un apunt: fora de l’estiu, l’aparició d’aquest tipus de temps no sovinteja especialment.

 

Cal explicar que, en una gran part dels casos, el pantà baromètric s’estén molts quilòmetres enllà del marc català, en què les línies isòbares queden molt separades les unes de les altres.

 

Els trets meteorològics que acompanyen els pantans baromètrics vénen determinats per les condicions de temperatura i humitat en altura. Per exemple, una de les característiques primordials associades als pantans estiuencs, i a la vegada, a prop de l’estiu, és la probable formació de tamborinades de mitja tarda al Pirineu, i, en el supòsit que l’aire fred i la humitat en alçada ho afavoreixin més, els ruixats poden escampar-se per altres indrets interiors i de muntanya del Principat, malgrat que la seva intensitat, fins i tot al Pirineu, rarament serà virulenta. Per contra, els matins és senzill que siguin dòcils i calmosos.

 

I, per últim, pel que fa a altres paràmetres atmosfèrics, és interessant apuntar que les temperatures han de voltar les mitjanes de l’època, o el que és el mateix, sense grans excessos de calor a Ponent, la calitja imperarà i un règim de marinades localment reforçades s’imposarà.

 

 

VENT DEL NORD NO POLAR

 

catalegdesituacions-vent-del-nord-no-polar

 

Les entrades del nord no polars, que aquí anomenaríem convencionals, són una mica o força fredes, en funció dels casos, i porten una temperatura inferior a la que hi ha abans de la seva irrupció. En sentit estricte, aquests episodis del nord són factibles durant les quatre estacions de l’any, per bé que és a l’estiu quan hi correspon un percentatge menor, i a les estacions intermèdies, el màxim.

 

Considerant que, en els anticiclons, l’aire gira, a l’Hemisferi Nord, en sentit horari, cal explicar que un d’aquests centres s’ha de situar al nord de Galícia, mentre que una depressió s’ha de posicionar al golf de Gènova i Itàlia. S’ha d’afirmar, a més, que no és obligatori, perquè incideixi el vent del nord no polar, és a dir, procedent del Mar del Nord o les illes Britàniques, una circumstància que implica, doncs, que no sigui excessivament fred, que els dos centres de pressió siguin importants.

 

És veritat que, a l’estiu, la penetració d’aire fresquet fa baixar la calor que angoixa tantes persones, a banda de poder fer esclatar algunes tempestes, sobretot a la meitat nord del territori. A banda, la possibilitat de núvols baixos i estratificats a la costa central i, en menor mesura, al sud de la Costa Brava i nord de la Costa Daurada, és relativament elevada, cosa que pot molestar milers de banyistes ansiosos de sol. També, cal apuntar l’entrada de la tramuntana a l’Empordà, poc violenta. De tot plegat, n’hem de treure una conclusió: durant les entrades de nord estiuenques, sembla que l’estiu no faci gaire d’estiu.

 

En el decurs de l’hivern, els vents del nord no polars duen temperatures baixes, encara que sense excessos de fred. Acostuma a fer sol i a bufar la tramuntana i el mestral a les contrades típiques. Ara bé, no pretenem infravalorar les entrades de nord dels inicis de tardor. I és que porten el risc, a conseqüència del contrast entre un mar calent i l’aire fred que arriba, que es produeixin xàfecs intensos i sobtats a la costa de Barcelona, probabilitat molt inferior a la primavera. I riscos meteorològics a part, és curiós apuntar que les entrades de nord no polars de la primera meitat de la tardor poden comportar la primera, o primeres, enfarinades al Pirineu. I, juntament, alhora, unes glaçades incipients en els llocs tradicionalment més fredosos.

 

 

SITUACIÓ DEL NORD-OEST

 

catalegdesituacions-situacio-del-nord-oest

 

Els episodis de vent del nord-oest, el mestral, com es coneix a una bona part de l’àmbit català, són típics de la tardor, l’hivern i la primavera. En canvi, doncs, no són habituals a l’estiu. És veritat que les entrades del nord-oest, tot i que poden ser força fredes, ho són fins a un cert punt. De fet, la procedència oceànica de la massa d’aire n’és la clau, per bé que ens poden visitar, en la meitat freda de l’any, entrades del nord-oest en què l’origen del vent sigui gairebé polar. Malgrat aquesta possibilitat, mai aporten episodis de fred especialment intens.

 

En relació la posició dels centres d’acció que propicien les irrupcions del nord-oest, es fa imprescindible la presència d’un anticicló, que pot tenir pressions bastant elevades al seu centre. A la pràctica, és corrent que les entrades del nord-oest les provoqui l’anticicló de les Açores quan s’estableix al nord-oest de Galícia. En sintonia amb això, és necessària l’existència d’una depressió al voltant dels Alps, que pot tenir pressions força baixes al seu centre. Aleshores, entre tots dos centres d’acció es produeix l’atac de vent atlàntic.

 

Les condicions meteorològiques en el transcurs d’aquest tipus de temps solen ser variades, a Catalunya, en funció de l’indret. Així, mentre que a una gran part del Principat, o sigui, la meitat sud i diverses zones de la meitat nord, s’imposa el sol, la nuvolositat trencada, però això sí, amb la probable formació de núvols lenticulars, i una visibilitat excepcional, és al Pirineu, en particular a la Vall d’Aran i àrees adjacents, on es dónen precipitacions. I, de fet, com més humida sigui la massa d’aire del nord-oest, més s’estendrà la precipitació pel Pirineu. Sense anar més lluny, en aquestes circumstàncies, s’hi poden produir nevades generals. I parlant de precipitació, no són descartables algunes tamborinades de tarda, potser amb calamarsa, en punts del quadrant nord-est, sempre hi quan la massa d’aire sigui, certament, força freda.

 

D’altra banda, és senzill pensar, atenent al nom que donem a aquest tipus de situació, que el vent sigui un dels protagonistes clars. Així, el mestral s’ha d’abatre, sobretot, per tota la meitat sud i en zones elevades. I en referència la meitat sud, per bé que hi ha adveccions més evidents i altres més moderades, és convenient afirmar que moltes situacions de mestral deixen registres de més de 100 Km/h al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

 

 

SITUACIÓ DE PONENT

 

catalegdesituacions-situacio-de-ponent

 

A les situacions de ponent, és a dir, les de flux de l’oest, tècnicament se les anomena zonals. A més a més, en el cas que el corrent d’aire de l’oest sigui notable, parlem de ponentades, amb unes isòbares clarament posades d’occident a orient. Més forts o més febles, els episodis de ponent són molt coneguts a Catalunya, i s’ha d’afirmar que el major percentatge d’aquest tipus de temps es troba a les estacions de transició i l’hivern, sent estranys a l’estiu.

 

La posició dels centres d’acció és la següent. Així, hi ha un anticicló càlid, és a dir, aquell que comporta temperatures altes, entre el nord del continent africà i el sud de la península Ibèrica. D’altra banda, un rosari de depressions atlàntiques desfilen d’oest a est per latituds superiors a la nostra, cap al nord de França i el Canal de la Mànega. Entre tots dos centres d’acció, la circulació zonal pot mantenir-se uns quants dies seguits.

 

Acantonant les poquíssimes situacions de ponent estivals, que, no obstant això, cal no menysprear perquè poden afavorir incendis forestals fruit de les temperatures disparades i l’eixutesa de l’aire, hem de comentar que, en el supòsit de presentar-se a l’hivern, a la primavera o la tardor, el temps tindrà una característica comuna. I és que els valors tèrmics seran, quasi bé sempre, superiors als mitjans de les dates. Aquest factor, en essència, es dóna en particular a la costa, i és un exemple magnífic de föhn. En quant a l’estat del cel, aquest sol tenir intervals de núvols alts i mitjans en alçada, més espessos al pas dels fronts. A més, la gènesi d’altocúmuls en forma de plats, els lenticulars, estarà garantida. Al seu torn, la contrada que rep precipitació, de vegades l’única, és la Vall d’Aran.

 

De bracet amb la suavitat o la calidesa que indicarien els termòmetres, és convenient assenyalar que algunes ponentades poden portar ràfegues de vent realment potents. De vegades, de fins a 100 Km/h. I, finalment, en relació el ja esmentat estat del cel, és necessari dir que l’existència més massiva o més trencada de nuvolositat no tan sols vindrà donada, com hem afirmat, pels trànsit de fronts atlàntics poc actius després de creuar la península, sinó també per l’ubicació dels centres de pressió que permeten el flux de l’oest. Així, si la cadena de depressions davalla de latitud, el temps es farà més rúfol; per contra, si és l’anticicló meridional el que puja de latitud, l’astre rei aconseguirà guanyar la partida.

 

 

ENTRADA D’AIRE SAHARIÀ

 

catalegdesituacions-entradaaire-saharia

 

Les situacions d’invasió d’aire saharià són definides com l’atac d’una massa d’aire molt càlida de procedència nord-africana, vinguda concretament del desert del Sàhara. Molt ocasionals a l’hivern, bastant possibles en el decurs de la primavera i la tardor, és evident que és a l’estiu, quan també són probables, que les seves conseqüències són més notòries. Llavors, és fàcil que parlem d’onada de calor, és a dir, d’un episodi de temperatures molt altes que es perllonga un mínim de tres dies.

 

Molt interessants des d’un punt de vista meteorològic, les irrupcions d’aire saharià tenen un format sinòptic clàssic. Així, un anticicló és situat a Itàlia, sense ser imprescindible una pertorbació atlàntica a l’oest de Portugal. D’aquesta manera, l’esmentat anticicló envia directament cap a nosaltres vents del sud procedents del famós desert africà.

 

Convé citar, a més a més, l’absoluta estabilitat atmosfèrica atesa la presència d’aire càlid en els nivells mitjans de la troposfera. A la pràctica, un episodi d’aquestes característiques ve donat, en conseqüència, per una veritable bombolla càlida en tots els nivells, tant en superfície com en alçada. Per tant, en els llocs del territori català on tradicionalment s’enregistren les temperatures més elevades, és molt factible que hi hagi valors realment tòrrids. I és que el llindar dels 40 graus pot assolir-se o superar-se en punts determinats de les comarques de Ponent, la Ribera d’Ebre i de la Catalunya central. De la seva banda, a la costa es puja dels 30 graus i les mínimes, en força contrades litorals, no davallen dels 24.

 

D’altra banda, gràcies a l’existència de poca nuvolositat, és senzill percebre la tonalitat del cel, que deixa de ser blavosa per convertir-se en marronosa. Tot plegat, fruit d’un motiu ben singular: la massiva presència de pols del Sàhara en suspensió a l’atmosfera. I considerant un altre paràmetre, és interessant apuntar que, en el supòsit que les marinades siguin febles, es fa inevitable, doncs, un ambient xafogós irrespirable en molts trams de la façana costanera. Aleshores, les nits d’insomni estaran garantides.