1 de setembre: Una tempesta enorme al Montsià

1 de setembre: Una tempesta enorme al Montsià

Entre el dilluns 30 d’agost i el divendres 3 de setembre Catalunya ha patit una successió de tempestes intenses, destacant de manera especial la que el dimecres 1 va assolar el Montsià, que va ser d’una potència extraordinària.

A la pràctica, tancàvem les dues darreres jornades d’agost amb una activitat tempestuosa considerable, tant a les comarques de Tarragona, el 30, com el 31 sobretot al Pirineu i Prepirineu, amb registres els dos dies superant els 50 mm.

Ara bé, cap al final del matí i primera hora del migdia de l’esmentat dimecres 1 de setembre, un cumulonimbus d’una força devastadora es va formar entre el Montsià, el Baix Ebre i la comarca valenciana del Baix Maestrat, i hi va descarregar un aiguat terrible.

En aquest context, la localitat d’Alcanar es va endur la pitjor part, amb unes greus inundacions, ocasionades, segons va mesurar l’estació automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya, pels més de 200 mm caiguts en dues hores i mitja, concentrats amb 113 en una hora i 77 dels quals en tan sols trenta minuts, per completar en 24 hores 252 mm. Però a més, van ser ben destacables, encara que per dessota en importància, els 151 mm de Sant Carles de la Ràpita i els 142 dels Alfacs. I fora del Montsià i centrats en l’àmbit català, la precipitació va ser intensa, malgrat que no torrencial, al Baix Ebre, i bastant menor més enllà.

Val a dir que la presència d’un embossament d’aire fred en altura a l’oest de la península Ibèrica, quedant nosaltres en la seva inestable part davantera, l’entrada en superfície de vent de l’est molt humit i el mar tan càlid de les acaballes d’estiu, van ser clau per a la gènesi d’aquest cumulonimbus tan remarcable, que va romandre gairebé estacionari durant tres hores, provocant grans destrosses, però sense víctimes.

I després d’un dijous 2 amb poques tempestes fortes, el divendres 3 se’n van reproduir de realment actives, en el decurs de la tarda, a la meitat oriental de les comarques de Girona, amb valors superiors als 70 mm, que van comportar problemes en diversos municipis, finalitzant la tongada d’uns quants dies de precipitacions rellevants.

A la pràctica, després de l’enorme tempesta del Montsià, és interessant que ens preguntem si el canvi climàtic hi ha tingut quelcom a veure. En aquest sentit, puc afirmar que situacions de grans xàfecs al mes de setembre sempre se n’han presentat, i el del Montsià n’ha estat un exemple més a afegir a la llista. En conseqüència, no hi ha una resposta concloent, i en aquest ordre de coses, l’endemà mateix, l’eminent Javier Martín-Vide va declarar que “els episodis climàtics extrems, com les pluges torrencials, són més freqüents i més intensos, però no crec que l’aiguat d’Alcanar i Sant Carles de la Ràpita calgui atribuir-lo al canvi climàtic”.

No Comments

Post a Comment