Els aiguats de dijous: un exemple d’una meteorologia catalana de vegades endimoniada

Els aiguats de dijous: un exemple d’una meteorologia catalana de vegades endimoniada

La intensitat de les tempestes de dijous va ser gairebé exagerada. De fet, a conseqüència de les severes inclemències atmosfèriques es van produir nombrosos problemes, algunes inundacions i, el que és pitjor, una víctima mortal.

Ara bé, des del punt de vista estrictament meteorològic, és necessari dir que no era previsible un episodi d’aquesta magnitud. Cert: cal afirmar que havia de ploure, però tan sols d’una manera esporàdica i inconnexa en el territori havia de fer-ho amb força. Aleshores, podem constatar obertament que les pluges van ser sorprenentment fortes. A la pràctica, aquesta situació l’hem de definir d’endimoniada. En aquest context, van destacar els 195 mm de Rubí, 177 al Papiol, 157 a Castellbisbal i els 141 a l’Observatori Fabra de Barcelona.

En nombroses ocasions, els episodis de tardor de precipitacions intenses, molt intenses o torrencials, a Catalunya, s’han desencadenat bastant o molt per sobre d’allò que indicaven les previsions. Com va passar dijous, i aquesta és una particularitat recurrent en la nostra meteorologia. La calidesa de les aigües mediterrànies, més del que tocaria per les dates, se n’emporta una bona part de la culpa, però també el relleu tan complex que tenim.

Per fortuna, no es van repetir els grans desgavells del 10 d’octubre del 1994, quan només s’havia de formar alguna tempesta intensa i hi va haver riuades catastròfiques. Tot i això, però, el futur ens continuarà deparant nous episodis de tempestes força més potents de les que pronosticarem.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari